Un matí pel som de la penya de Sella

Tots el dies la veig. Des de baix, de camí a casa, ahí, en front, darrere del poble, tan gran, com si d’una gegant es tractara. Tranquila, panxuda, quebrada, servint de suport al poble, com si fos el d’un gran porta retrat; amb eixe color gris tan genuí de les muntanyes mediterrànies, però a la vegada tan exclusiu com és el de la penya de Sella.

El passat 6 de desembre però, vaig voler sentir-la baix dels meus peus. Encara no eren les 10 quan ens vam dirigir des del poble cap al som de la penya. En només uns quinze minuts estàvem en el pouet d’Alemany, després de travessar en cotxe la Vall de Tagarina.

Dos camins cap amunt eixen de la font, un cap a la dreta i l’altre cap a l’esquerra. Triarem el camí de l’esquerra.

Serien les 10 i 20 aproximadament però el sol encara no pegava per eixe camí i, l’ombra i la gelor mantenien en estat sòlid els tolls d’aigua formats en les últimes plujes de les passades setmanes. Cinc minuts caminant cap amunt, un ventet gelat em tallava la cara. Arribàrem a una planícia on hi havia una casa ruinosa des de la qual es podien contemplar unes impressionants vistes del Puig Campana i de la Mar Mediterrànea.

Quieta i absorta, contemplant aquella meravollosa estampa, vaig inspirar profundament per a que, aquell aire tan pur del som de la penya oxigenara totes i cada una de les cèlules del meu cos i alhora sosegara també l’ànima.

Després d’uns minuts…, continuàrem la marxa.

Un camí bastant pedregós però de fàcil accés anava conduint-nos per paratges on arbres, com les carrasques i els pins, i matolls com els timonets, les camamirles, engilagues, espart, salvia, ens acompanyaven al llarg del camí invadint bancals de ametlers mig abandonats.

I entre costera i costera, anavem pujant per la muntanya. Unes impresionants vistes panoràmiques ens permitien vorer els Castellets, el Puig Campana, terres d’Orxeta, i de Finestrat, el pantà Amadori, La Vila, El Campello, Sant Joan…i al fons la mar, amb calma, amb un potent color blau que banyaven els brillants i dorats raigs del sol.

De camí de tornada, una parada de nou a la font del pouet d’Alemany per a omplir unes ampolles d’aigua, i un propòsit: el de tornar a caminar per estos paratges tan extraordinaris.

Espere no tornar a encontrar cap moto de trial per estos paragtes, que amb el seu insoportable soroll trenquen la seva harmonia i tranquilitat.

Advertisements

2 pensaments a “Un matí pel som de la penya de Sella”

  1. Amparo ja he tingut la sort de xapar per ahí, però vull tornar, aixina que quan tornes m’ apunte i de segur que Virtu també. Espere gaudir de les vistes amb vosaltres i de pas arreglem un poquet el món :).
    Vaja fotos més xules, tenim la sort de estar molt proper, aleshores a vegades no pareix que estiga tan a prop de casa

  2. Donarlloca, ja organitzarem una excursioneta per ahí dalt per fer un poc d’esport i gojar del paissatge. Lo d’arreglar el món ja està més difícil, doncs jo crec que té difícil arreglo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s