L’oli d’oliva es u dels símbols màxims del Mediterrani junt a les parres i les figueres. L’origen de la producció d’oli d’oliva s’ha de buscar en les costes del llevant mediterrani.
Un any dedicat al conreu de les olives culmina en el tast de l’oli novell. És un moment molt important doncs si no ix bo, se’l destinarà a usos distints als culinaris, com per exemple per a fer sabó.
Ací al País Valencià es sol dir que l’oli més bo és l’obtingut de la varietat blanqueta, que és una oliva xicoteta que no arriba a fer-se mai negra. Els més entesos diuen que per a que l’oli siga bo ha de ser clar i transparent; la dita “un oli claret com l’or” expressa a la perfecció aquesta exigència.
Té diferents usos, tal com preparar amanides, fregir o coure distints aliments (arroços, creïlles, hortalizes,…); adobar aliments en conserva o, barrejar-lo amb suc de llima per a fer una espècie de vinagreta. També es solen barrejar amb herbes com ara: romaní, alfàbrega, etc. per a produir olis aromatitzats.
A mi de la manera que més m’agrada és cru amb pa i sal. Pa torrat amb oli i sal és per a mi l’esmorzar perfecte.
Anit vam provar l’oli d’enguany, un oli novell exquisit.
de gènere 
Tot un plaer desdejunar pa torrat amb oli i sal!
Pa torrat amb oli i tomaca refregada, un suc de taronja natural i un café amb llet. UUuuuummm! de luxe total 😉