el conte de les flors

En este post m’agradaria contar un conte per a que ens ajude (a mí la primera) a sobreviure a totes les injustícies que diariament recauen sobre els més dèbils de la nostra societat, a no caure amb el desànim, però sobretot continuar treballant per i per a estes persones.

 i,… no pedre l’esperança en elles, en les bones persones, les persones bones.

– Mestre, què he de fer per no angoixar-me? Algunes persones son mentideres, apliquen mesures injustes, altres són lladres i  ignorants,  altres indiferents. A vegades sent odi per elles i pateixc.

– Doncs, viu com les flors!, Va advertir el mestre.

– I com és viure com les flors?, Va preguntar el deixeble.

– Posa atenció a aquestes flors-va continuar el mestre, assenyalant unes que al jardí creixien.

Ells neixen en el fem, però són pures i perfumades. Extreuen de l’abonament pudent tot allò que els és útil i saludable, però no permeten que el agre de la terra taque la frescor dels seus pètals.

És just angoixar-se amb les pròpies culpes, però no és savi permetre que els vicis dels altres  t’incomoden. Els defectes d’ells són d’ells i no teus. I si no són teus, no hi ha motiu per molestar …
Exercita llavors, la virtut de rebutjar tot el mal que ve des de fora i perfuma la vida dels altres fent el bé.

Això, és viure com les flors.