dóna vida

Des del passat estiu, les entrades a l’hospital es continuaven una darrera l’altra. Una enfermetat crònica degenerativa la tenia esclavitzada a una màquina. Es passava més temps ingresada en l’hospital que en la seva propia casa. Aixó no era vida, i la poca que li quedava depenia d’eixa màquina i en el millors dels casos, d’un trasplantament d’òrgan que no arribava. Tot i que estava en llista d’espera des de feia varios mesos, no hi havia cap òrgan compatible al seu. Un fetge malalt i profundament deteriorat l’estava matant en vida.

Finalment i com si d’un milacre es tractara, el passat 28 de desembre, la seva vida va canviar per complet. Una trucada telefònica urgent del seu centre hospitalari de referència la requeria de forma inmediata per a dur a terme eixe trasplantament tan anhelat des de feia tant de temps.

Afortunadament va aparèixer un òrgan compatible d’un donant anònim que li va salvar d’una mort, sense dubte, inminent.

Encara no fa un mes d’eixe trasplantament i la persona trasplantada ha tornat a nàixer. L’òrgan d’eixe donant anònim li ha donat una segona vida.

Este és un fet real d’un familiar meu, que m’hat fet reflexionar i pensar sobre la importancia i necessitat de fer-nos donants d’òrgans per a quan ja no els necessitem ja que poden donar la vida a altres persones que sí els necessiten per a continuar vivint en millors condicions

Des del mes de gener el registre de donant d’òrgans compta amb una nova donant.

Perquè convertir-me amb donant d’òrgans pot ser siga una de les accions més altruista, desinteresada i humanitària que hi puga fer.

Donant els nostres òrgans per a quan ja no els necessitem, és donar vida a qui la necessita.