Pronoms personals i síntesi de l’actualitat
Jo m’avergonyeix (Avergonyir: Causar en algú un sentiment de vergonya. Jo m’avervoneix de la classe política)
tu dimiteixes (Dimitir: Renunciar a un càrrec o lloc que s’ocupa. El Papa dimiteix)
ell reflexiona (Reflexionar: Pensar o considerar una cosa amb deteniment i cura. El vicepresident de la CEOE reflexiona (i prou!)
nosaltres callem (Callar: No parlar, guardar silenci, abstenir-se de manifestar el que es sent o es sap. Fins a quan?)
vosaltres vos corrompeu ( Corrompre: Donar diners o regals a una persona per aconseguir un tracte favorable o beneficiós, especialment si és injust o il·legal. Fer malbé, podrir. Queda algo digne i noble en esta societat?)
ells,… i ells terriblement es suïciden (Suicidar-se: Llevar-se voluntàriament la vida. Desesperació, pànic, angoixa que espenten cada vegada més a les persones a llevar-se l’ùnic que els queda, la seva vida. Atroç!)
I açò era el progrés? Jo crec que, només cal un lleuger espontonet per a entrar de nou en Atapuerca
de gènere 
Eixos pronoms personals son la nostra realitat de cada dia. Lamentable, muy lamentable Amparo!
La realitat de cada vegada més persones és molt dura, Rosa
Asseguts i assegudes als escons o als seients de regidories i alcaldies n’hi han persones que estan convencudes que realitzen una tasca pels altres i pensen que fan el que és correcte, que lluiten des de unes sigles (les que siguen) per una manera d’entendre la societat que els envolta i intenten millorar-la.
També hi han veritables inútils i aprofitats que no han fet res en la vida i que reben sous astronòmics per prémer un botó en una votació del Parlament o el Senat o alçar la maneta en els Ajuntaments. A aquestos, poc els importa que la gent es mate, ho demostren quan ni es plantegen debatre lleis que afecten els ciutadans i admeten propostes sobre bous -què gràfic va ser, va caldre que en eixe mateix instant es mataren dues persones per canviar el pàrer de “sus señorías”, com el circ de Roma!-… no els importen els problemes dels altres, els importen les dietes, els sous i la sensació d’autoritat, per què ho dic? Doncs perquè no se sent el que opinen!.
Els primers, jo no sé on són, perquè aixó de què “no tots són igual”, quedaria molt ben definit si “els que no són igual” en comptes de “continuar amb la regeneració”,alçaren la véu contra la resta, de la mateixa manera que ho fem molts ciutadans, ; què els partits ténen “compromís de permanència”, com les empreses de telefonia?. Què els agrada el que veuen? Què no volen canviar les coses des de unes sigles?Què no poden fer ells i elles formacions polítiques diferents? Sembla que els primers aspiren a ser com els segons, mala barraca!.
Quant a nosaltres, ciutadans i ciutadanes, cada vegada el menyspreu que ens ofereixen és major, qualsevol dia d’aquestos passaran directament a insultar-nos en diferit o en la seu dels seus partits, que és l’únic lloc des del que parlen d’un temps ençà i omplirem les xarxes socials i les barres dels bars de comentaris i rebombori, videos graciosos i escrits plens d’indignació, però al carrer se sentiran maular els gats…fins que, per exemple, la policia toque a la casa del veí o d’un familiar per expulsar-lo a porrades per no poder pagar . Tard.
Uf, què llarg!
Jo crec, Amparo, que mai vam eixir d’allí.
Mequetrefe,dius que llarg, però és que a cada moment eixen noves notícies relacionades amb corrupció política i també desgraciadament amb suicidis de persones desesperades per la situació extrema a la que es veuen abocades. Ara mateix mentre estic escrivint este comentari, acabe de vore un tuit esgarrifós que una dona es crema a lo bonzo en una sucursal bancària de Castelló. Més informació ací.
http://www.publico.es/450877/una-mujer-se-quema-a-lo-bonzo-en-una-sucursal-bancaria-de-castello via @publico_es
Es de veres Àngels, milers d’anys ens separen dels homes i dones d’Atapuerca, però pareix que no haja passat el temps.
Som tan primitius…
La mediocritat de la que parlaves ens envolta. Vos he dit que el pitjor insult per al meu fill es “Es un mediocre”… mediocritat en tot i seguim sense pegar una punya damunt la taula.
Hola Glò!,
La mediocritat és un insult, les injustícies també. La majoria protestem contra elles, però al remat els polítics continuen aplicant mesures que van en contra de les persones i a favor del capital.
Res té sentit.