passeig per reus

Més de vint dies sense postejar!, però ara em vengaré. Encontrar un moment lliure per a mi, està convertint-se cada vegada més en missió impossible. Treball, estudi, casa i demés ocupacions estan privant-me d’un dels meus hobies preferits: Blogejar.
En este post m’agradaria parlar de viatjes. Si no conèixes la ciutat de Reus, i t’apeteix passar-hi un cap de setmana, acompanya’m i t’ajudaré a descobrir-la.
El viatje en tren. Des d’Alacant eixen trens molt a sovint cap a Barcelona que, en aproximadament quatre hores, et deixen en Tarragona, des d’allí, pots agafar un rodalies i en només uns 10 minuts estàs al mig de Reus. A les 7 del matí ix el primer tren des d’Alacant, si l’agafes, abans de les 11h30m estàs a Reus. (I si a més a més, el reserves amb antelació pots beneficiar-te de descomptes molt interessants).

Viatjar en tren és una passada. Feia temps que no hi viatjava. Seients amples, còmodes, res a veure amb els de l’avió, sobretot els de les companyies de low-cost. Mentres viatjes pots contemplar el paisatge a través del cristal de les finestres. Pots lleguir eixe llibre que mai tens temps de fer-te amb ell. Pots escoltar música o veure la TV, i si vols estirar les cames, anar al vagó de la cafeteria i fer-te un café o refresc. Jo em vaig decantar per lleguir el llibre que em vàrem deixar els Reis “baila, baila, baila” de Haruki Murakami.

Una vegada a Reus pot allojar-te en un hotel, una pensió, un hostal, o casa rural, segons les teues preferències. L’oferta d’allotjament és ampla i bastant asequible.

Reus, és la capital de la comarca del Baix Camp i segons el INE té 107.211 habitants. Cal dir que, tot i que és una gran ciutat, l’ambient que es respira és de poble, et sents com a casa. La gent és molt amable i oberta. I dic que et sent com a casa perquè en tots i cadascún dels establiments que vaig freqüentar, el valencià no va ser cap obstacle per a comunicar-me amb les persones qui els regentaven .I és que, per molt que pese a un gran sector de població, compartim llengua. Tenim una llengua comuna, i és la que ens permet comunicar-nos als valencians del sud amb els catalans del nord. (És curiós, he tingut de fer varis centenars de kilòmetres per anar de tendes i poder emprar tranquilament el meu idioma i que m’entenguen sense cap problema, cosa que no passa a només una decena de kilòmetres de Sella, que com aquell que diu és passar les Forques i dirigir-te cap a la costa, i  tindre de canviar de registre idiomàtic, perquè raro és l’establiment que t’atenguen en valencià. Una llàstima haver arribat fins a este punt, de sentir-te foraster a casa.

Recomanacions.

Una de les coses que més m’ha cridat l’atenció és la gran importància que té el xicotet comerç a Reus. El centre històric de Reus està replet de xicotetes tendes que podria calificar “de tota la vida”. Porta en porta es barrejen tendes de roba, carniceries, sabateries, tendes de música, panaderies, bars, cases de menjars i restaurants, perfumeries, entitats bancàries, òptiques i farmàcies i fins un teatre d’eixos antics que continua oferint una extensa interessant oferta cultural. Esta abundant varietat de propostes fa que el nucli històric estiga rebosant de gent. És un espai viu i concurrit on es pot descobrir per què Reus és l’art de comprar passejant.

Tornant al teatre que nomenava abans, m’agradaria dir que es tracta del Teatre Bartina, un teatre construït al 1905. Està gestionat per l’Ajuntament de Reus i el Centre de Lectura. Al Teatre Bartrina hi tenen cabuda des de grans produccions estatals o nacionals fins a les representacions de teatre infantil o activitats més avantguardistes. Este cap de setmana va tindre lloc el XV FEC Festival Europeu de Curtmetratges, Edició Especial.  El dissabte, vàrem tindre l’oportunitat de vore la sessió retrospectiva del (FEC2009-2012) de forma gratuïta. Van passar sis curts: Bon voyage (Suïssa). Interview (Alemanya). La huida (Catalunya) Socarrat (Espanya) Ich bin’s Hekmut (Suïssa) On the time (Espanya). El que més em va agradar va ser La Huida.

Pel dia, els més menuts van poder participar fent els seus propis curtmetratges en la divertida i colorida caravana que hi havia aparcada a la plaça.

 

Altra cosa que pots fer es seguir les empremtes de Gaudí a la seva ciutat natal, Reus. Contemplar l’arquitectura modernista passetjant per la Ruta del Modernisme. Plànol amb ma pots anar seguint la ruta que et conduirà a les 27 edificacions modernistes existents en el nucli històric de Reus, on davant de cada una de les façanes, incrustats en terra, podràs vorer un adoquí metàl.lic daurat que t’informarà del nom de la construcció i del seu arquitecte.

Una altra recomació que faig és degustar el famós vermut de Reus, (he de confesar que des de que l’he provat s’ha convertit  en la meva beguda preferida. Molt sabros i apetitós. Així com també, tastar les especialitats genuïnes de la cuina local. No vos ho  podeu pedre!.

I és que visitar Reus i passejar pel seu nucli urbà et deixa un bon regust de boca.

Imatges plenes de bon ambient com les d’ací davall, on el seny català i també independentista es present en els balcons i finestres de les cases.

La próxima visita descobrirem els museus i la magnífica Casa Navàs, una de les millors obres de l’Art Nouveau europeu.

Espere vos haja agradat este passeig per Reus amb mi.