Mentres accionava l’intermitent cap avall per a desplaçar-se a l’esquerra, el vehícle de la dreta invadia el seu carril. Absorta en els seus pensaments, va girar de sobte el volant 180º i va tornar a la realitat.
El sol calfava ja de calent, tot i que només eren les 7:30 del matí; la ràdio emitia els últims temes musicals que l’acompanyarien a la seua destinació i, una única paraula en el seu pensament, “sempre”.
Qué hauria volgut dir? Sempre és sinònim d’eternament, constantment, continuament, invariablement…
Ella sabia de la seva pròpia llealtat i fidelitat.
Però, i la persona emisora de la paraula “sempre”, seria capç de mantindre eixa fidelitat i llealtat per sempre? Una gran interrogació s’obria. Fora com fora, un “gràcies” era la paraula que es mereixia.
Un enorme gràcies per estar ahí sempre
de gènere 
Quasi sempre son les coses inesperades. Allò que ens trobem al camí que no esperavem o que ni tan sols haviem imaginat (de vegades ni desitjat), les que ens obrin els ulls per adonar-nos de la realitat que en envolta, de la grandesa de qui està al nostre costat.
Un gest, una paraula, una mirada, una picada d’ullet… coses insignificants (o no) que es fan grans com eixa paraula: “Gràcies”, per a ells, per a un mateix, quan la pronunciem.
Durante casi un año, desarrollé un analisis, investigación sobre la vida del producto industrial. Un año da para mucho en una tesis y el proceso te lleva de lo concreto a lo genérico y vuelta “patras”… uno de los temas en la mesa era la relación emocional entre querer algo para siempre y la constante necesidad de lo nuevo. El analisis de casos me llevó a la rotunda imposibilidad de prometer algo para “siempre”. Sé que esto pued sonar radical, pero certificar en el infinitoes inviable. La parte de desarrollo de diseño viene con una respuesta “emocional” y que lo que si puedes prometer es “todavía”. Pues es la única certificación posible, y la más rotunda, la presente…
Uff no hablaba de esto desde el 2003…!! Te enviaré via twitt el diseño que servía como conclusión a la tesis, la traducción de una idea a producto industrial… quiero pensar que te gustará la visualización.
Hola Miguel,
Qué sorpresa vore’t per ací,
En efecte, prometre que algo és per a sempre és un tant arriesgat, i utòpic. “Sempre” és sinònim d’etern, invariable i aixó només es podria donar en condicions, puguerem dir de laboratori. En la vida real el terme “sempre”, té un inici i un final. L’inici el podriem encontrar en el moment que ú afirma o promet que algo és per a sempre, i el final en el moment que deixa de ser-ho.
“Sempre” per tant, no seria etern, sino que tindria una duració.
I la duració del “sempre” d’un sentiment, d’una emoció, o d’un objecte, seria mentres permaneix.
Buff menuda ratllà.
Gràcies per comentar.
🙂