Balla, balla, balla títol de l’últim llibre que acabe de llegir-me de l’escriptor japonés, Haruki Murakami
No vaig a fer cap resum ni sinòpsi del llibre perque crec que tots dos estan a l’abast de tothom en internet.
Només diré que per a mi és una història original que toca la bellesa de l’absurd que tant caracteritza a l’autor. Amb un final inconclús que et fan a tu, que lliges, el protagonista de la història, perque et deixa pensant. I penses: Passarà algo més? No. Potser mai passa res més, la vida és aixina, amb finals estèrils i sense il·lusió que et deixen una sensació estranya.
És possible que no l’haja acabat de llegir. És possible que els llibres de Murakami mai s’acaben de llegir.
Gran amant de la música, Murakami no podia deixar passar una de les seves obres sense la seva banda sonora i, constantment ens està recordant grans èxits, rebutjant la música comercial. I és que la música, juntament amb l’oníric, lo real, els diferents mons i, entre altres coses, la qüotidianeidad, fan de l’autor japonès, un geni.
Tal vegada, Balla, balla, balla no siga la seva millor novel·la però sí, una mostra representativa del que Murakami significa, i jo sóc una enamorada dels seus llibres.
Ara, a buscar temps lliure per poder llegir el seu últim treball titulat “El descolorit Tsukuru Tasaki i l’any de la seva peregrinació”, una novel·la que tracta d’un solitari enginyer de 36 anys anomenat Tsukuru Tazaki que s’embarca en viatges a Japó i Finlàndia per superar les seves experiències més doloroses, les ruptures d’amistats.
Segur que tampoc em defraudarà.
I és que tal i com diu l’autor Haruki Murakami “La gent tanca la seva ment quan rep dany, però quan passa el temps, creixen”.
de gènere 
Ara mateix entre mans i de moment m’agrada. Ja parlarem sobre ella o ja et deixaré aci el meu comentari.
No m’ha decepcionat!! Té clarament la seua signatura: modernitat i tradicions -en este cas, temps passat-, música present a cada pas, fantasia i realitat. I un títol ideal: balla per canviar l’escenari!!
Ja en gelat si tinguera que dir un parell de coses que he retingut del llibre:
– com parla de l’ansia de tindre i com aixó no fa feliç.
– com moltes vegades som com el protagonista i ens dediquem a “Traure neu a palades”.
Hi ha moltes mes, però estes són les que primer m’han vingut al cap.
Hi ha una frase ja del final que m’ha agradat molt. El protragonista apareix amb un Bloody Mary per a la recepcionista i ella sorpresa pregunta com ho ha sabut que li apetia, ell respon: “Si escoltes amb atenció, pots sentir aquestes coses. Si mires amb atenció, veuràs el que busques” 🙂
“Si escoltes amb atenció, pots sentir aquestes coses. Si mires amb atenció, veuràs el que busques” brillant frase!!!
M’agrada molt la manera d’escriure i de expresar les coses que té este japonés.
Cultura, literatura, menjar, disseny i perfums japonesos em tenen fascinada.