M’encanten les flors, com també m’agraden els contes.
Esta és una imatge d’una dels flors que tinc al meu balcó. Una flor formada per l’agrupació de moltes floretes, idèntiques, simètriques, equidistants i, degudament disposades de tal forma que, entre totes i cada una d’elles formen una flor més gran, més forta i més bella, si cap.
No sé per què, a l’observar detingudament esta meravella de flor, m’ha vingut al cap el conte que a continuació relate, el conte de…
Tots, Algú, Qualsevol i Ningú.
Hi havia una vegada quatre persones anomenades:
Tots, Algú, Qualsevol i Ningú
Hi havia una tasca important que era necessari realitzar i
Tots estaven segur que Algú la faria
Qualsevol podia haver-la fet, però Ningú la va fer,
Per això, Algú es va molestar, ja que Tots sabien l’important que era
Aleshores, Tots van pensar que Qualsevol podia fer-la,
però Ningú va pensar que Tots la farien.
Finalment,
Tots van culpar a Algú quan Ningú va fer el que Qualsevol
podia haver fet
(Fes click sobre la imatge per a augmentar-la; observa-la detingudament i,… pensa qué et transmet eixa flor- o eixe conjunt de floretes-)