La felicitat
La tristeza no té fi
La felicitat sí
La felicitat es com una ploma
El vent va duent per l’aire
Vola tan lleu
Però té vida breu
Necesita que haja vent sense parar.
………………
La tristeza no té fi
La felicitat sí
La felicitat és com una gota de reixiu
En un pétal de flor
Brilla tranquila
Després d’oscilar lleument
i cau com una llàgrima d’amor
………………………
I és per ella ser així tan delicada
Que jo sempre la trate be
La tristeza no te fi
La felicitat sí
Fragments de la bellísima cançó de Vinicius de Moraes, per un dia tan especialment feliç per a mí.
de gènere 
Una cançò preciosa.
Nota: Crec que hi ha una xicoteta errada en un vers. On poses “Després de delevocila” crec que és “Després d’oscilar lleument”, perque em sona que la cançó diu “Depois de leve oscila”. 😉
La primera vegada que recorde haver escoltat esta cançó va ser en la primavera de 2005. Em vaig quedar sense “alé”. Qué cançó més BONICA probablement per a mi una de les més belles.
La música t’arriba a l’ànima i la descripció de la felicitat en esta estrofa següent és perfecta
“La felicitat es com una ploma
que el vent va duent per l’aire
Vola tan lleu
Però té vida breu
Necesita que haja vent sense parar”.
(Gràcies per la correcció, ja ho he rectificat 🙂
Grandèrrima cançó que m’alegra “o coraçao” ( o com es diga)
En mi recuerdo, ésta es la primera canción Brasileña que he escuchado. En mi casa, mejor dicho de mis padres, había un Cd creo que doble o triple de Vinicius de Moraes, era hipnótico!! Acompañado de Toquinho y Maria Creuza desgranaba “A felicidade” con melodía lenta y luego rápida de una manera que, decir cautivadora se queda corto.
No sé decirte a qué edad, igual teníamos 15 o 16 años cuando lo escuchábamos?… Pere lo recordará seguro.
Para conocer al mitico Vinicius: http://www.youtube.com/watch?v=4jkkz4ITB7o
jejeje
Reconeix que sóc una enamorada de la música brasilenya en general i de Vinicius de Moraes i de Caetano Veloso en particular, este últim te una veu meravellosa, que jo la calificaria com “la veu”.