No se a que es referix aquest “fi”, espere que no siga del blog. M’agrada llegir-te, m’agrada el que escrius i com em fas pensar i reflexionar sobre les coses que van passant tant des d’allò més quotidià, com una recepta de cuina, fins reflexions més “profundes” com la crisi o la vida al poble. Així que, si es referix la blog, espere que no siga realment un “adeu” sinò “fins després”…
I, si es referix a una altra cosa, i jo puc fer alguna cosa al respecte ja saps on estic…
Tot fi implica un altre començament. Així que siga el que siga el que vols expresar amb el gràfic i la parauleta. espere poder estar a prop per saborejar eixe “començament/canvit” que segur que està per vindre. No em conforme en un “fi” a seques. :-p
Fi de què? del blog? com diu Àngels, si és així, espere que siga d’aquest blog, no del fet de deixar per escrit “i en obert” el que penses sobre fets de tota mena, seria una llàstima, perquè a mi també em fas pensar i m’agrada.
“Fi” no té perquè ser una paraula negativa, com diu Virtu, és un “fins ací”. I des d’eixe punt cap endavant, ni cap avall ni cap amunt; cap endavant.
Si “fi” implica qualsevol altra cosa en la que et puga ajudar, ací estic.
Me voy a fijar en tu ilustración. Del texto, como es muy escueto y críptico no puedo comentar. Según la ilustración, se podría decir que has entrado en una LÍNEA RECTA:
Línea recta.
1. f. línea directa (‖ grado o serie de grados).
2. f. Geom. La más corta que une dos puntos.
Lo que se desprende es que ahora vas directa, “viento en popa”, con dirección no sé si clara, pero sí sin contemplaciones. Y así proclamo que llegues bien a ese “puerto” que te espera. Deseo que vuelvas a estas páginas para contarnos como es, una vez que hayas vuelto a la velocidad del “meandro” que es la que permite observar, contemplar.
A propósito de tu título, una recta es infinita…
Fi d’una etapa.
Començament d’una altra, amb més seny, discreció, distància, prudència, assossec, asertivitat i mires de futur.
de gènere 
No se a que es referix aquest “fi”, espere que no siga del blog. M’agrada llegir-te, m’agrada el que escrius i com em fas pensar i reflexionar sobre les coses que van passant tant des d’allò més quotidià, com una recepta de cuina, fins reflexions més “profundes” com la crisi o la vida al poble. Així que, si es referix la blog, espere que no siga realment un “adeu” sinò “fins després”…
I, si es referix a una altra cosa, i jo puc fer alguna cosa al respecte ja saps on estic…
Tot fi implica un altre començament. Així que siga el que siga el que vols expresar amb el gràfic i la parauleta. espere poder estar a prop per saborejar eixe “començament/canvit” que segur que està per vindre. No em conforme en un “fi” a seques. :-p
Fi de què? del blog? com diu Àngels, si és així, espere que siga d’aquest blog, no del fet de deixar per escrit “i en obert” el que penses sobre fets de tota mena, seria una llàstima, perquè a mi també em fas pensar i m’agrada.
“Fi” no té perquè ser una paraula negativa, com diu Virtu, és un “fins ací”. I des d’eixe punt cap endavant, ni cap avall ni cap amunt; cap endavant.
Si “fi” implica qualsevol altra cosa en la que et puga ajudar, ací estic.
Me voy a fijar en tu ilustración. Del texto, como es muy escueto y críptico no puedo comentar. Según la ilustración, se podría decir que has entrado en una LÍNEA RECTA:
Línea recta.
1. f. línea directa (‖ grado o serie de grados).
2. f. Geom. La más corta que une dos puntos.
Lo que se desprende es que ahora vas directa, “viento en popa”, con dirección no sé si clara, pero sí sin contemplaciones. Y así proclamo que llegues bien a ese “puerto” que te espera. Deseo que vuelvas a estas páginas para contarnos como es, una vez que hayas vuelto a la velocidad del “meandro” que es la que permite observar, contemplar.
A propósito de tu título, una recta es infinita…
Fi d’una etapa.
Començament d’una altra, amb més seny, discreció, distància, prudència, assossec, asertivitat i mires de futur.