el carruatge

– Maria, rendida estic de tant pujar i baixar dels cavalls al carruatge  , i del carruatge als cavalls (Li vaig manifestar a la terapeuta Gelstalt).

– Perfecte Amparo!!! Eixa és la idea, anar domant i portant les rendes dels cavalls. És normal que estigues rendida, el treball és dur i cansa…però  a la llarga, recompensa. (Em va contestar Maria).

El carruatge:

Conjunt format per 6 cavalls,carruatge i xòfer.

Jo solia anar damunt dels cavalls. Eren cavalls tan enèrgics i vigorosos que, la sensació que experimentava quan s’enfilaven cap avall per fortes pendents, era salvatge i irracional.  Una descàrrega d’adrenalina bestial que, tot i que hores més tard em deixava extenuada i consumida, no m’acovardia, i repetia la perícia una i una altra vegada. Però, esta pràctica tant emocionant, havia anat desfent la meva columna i  minvant la meva estabilitat.

Era moment de canviar. És per això que, per indicacions de Maria,  havia de deixar els cavalls i anar pensant en ocupar els seient superior del carruatge. Un nou lloc que suposaria, deixar els cavalls baix les ordres del xòfer i éste, baix les meves pròpies.

Difícil quefer.

(Recorde dies enrere, abans d’encontrar a Maria, que vaig anar a la consulta d’un veterinari per a que em donara algún fàrmac per tranquilizar als animals. D’allí vaig eixir amb unes píndoles del tamany d’un sigró  i amb unes indicacions a seguir durant més de sis mesos.  Uns calmants que suministrats a diari canviarien la conducta dels cavalls. Ni una píndola! Ho confese. Ni una píndola vaig ser capaç de donar als cavalls. No podia embadalir d’eixa forma tant violenta i contundent als pobres animalets).

Encontrar a Maria poc després, va ser la millor troballa en anys. Un nou enfoc totalment distint als convencionals,  estan fent possible dur un control sobre els cavalls, només donant les ordres pertinents al xòfer: A dreta, a esquerra, més  de pressa, més a poc a poc…

A més a més, les vistes des de dalt són encissadores. Una certa altura em permet vore el paisatge amb perspectiva, identificant les pedres i cantals contra els quals han col.lisionat els meus cavalls. Figures que a ras de terra semblaven escultures, i que han esdevingut en  cudols que de no adonar-me’n a temps hagueren acabat amb els meus animalets.

A punt han estat!.