canviem?

Em done conter de lo difícil que és canviar les coses. Una simple anècdota ocorreguda fa pocs dies em fa pensar que és més complicat desaprendre algo que aprendre-ho de nou.

La qüestió és que estavem assajant unes nadalenques per al concert de Nadal, i una partitura estava transcrita de forma diferent a com sempre s’havia cantat, tot i que el resultat també quedava molt be.

Després de cantar-la i aprendre-la tal i com estava en la partitura, alguns components del Cor, varen dir que millor cantar-la com sempre s’havia fet.

Jo, en principi no tenia cap problema en cantar-la de la nova forma, era diferent, però quedava igual de bonica, però finalment es va cantar com tota la vida.

Per què som tan reacis a fer les coses de diferent forma? Per què, quan es proposen noves formes ens oposem de front amb el pretext de que aixó no s’ha fet mai?  Realment es vol canviar, o simplement és una excusa de cara a la galeria per a continuar fent el que s’ha fet sempre? Com volem que canvien les coses, si nosaltres no sóm capaços de fer-ho?

L’exemple de la nadalenca és una tonteria, però tant clarificador, que jo crec que ens podria servir perfectament per a pensar en tot el que fem gaire a diari, des d’alló més qüotidià i banal, fins alló més trancendental, i intentar indagar en fer les coses de manera diferent.

Aixó sí, si realmentment es vol canviar.

Perque podem fer dos coses, queixar-nos, protestar, tirar la culpa als demés d’alló que no funciona, o renovar-nos, canviar l’enfoc i innovar.

Jo de moment, intente no comulgar amb rodes de molí i rebuje les  imposicions de coses desmesurades o absurdes.

 

Anuncis

2 thoughts on “canviem?”

  1. Sovint hi ha una mena de tendència entre moltes persones a deixar les coses com són. De vegades crec que és gossera pura i dura; si una cosa sempre ha funcionat, perquè invertir esforços en canviar-la?
    De vegades, crec que és por: Si açò funciona, perquè invertir esforços en canviar una cosa que potser no funcione?
    I de vegades, crec que és per ganes de voler tenir sempre la raó: si el que fem/diem/volem funciona, per a què canviar-ho?
    Jo pense que en el fons, entre el desinterés, la por i la sensació de tenir sempre la raó, canviar qualsevol acció,punt de vista, idea preconcebuda o el que siga, resulta molt difícil. L’estancament provoca desinterés, el desinterés provoca por, i la por provoca la sensació de tenir sempre la raó, de no voler acceptar canvis o propostes diferents.
    Sempre cal canviar per avançar,només s’avança amb canvis de perspectiva. El contrari és l’estancament o la involució. L’estancament, ho veem a diari, provoca la queixa constant i la insuportable espera, a més de l’absurda confiança en que tot anirà millor perquè si (argument que implica un canvi, per cert). La involució també la veem a diari, pense que no cal dir més.
    Amillorar o empitjorar són canvis. L’estancament és l’absència de ganes de canvi. Un error i un horror.

  2. Qué be ho has sabut explicar, Mequetrefe!.

    I és que, en moltes ocasions, aquells que demanen un canvi en els demés, són incapaços de fer-lo en allò que els concern.
    Abanderen aires de modernitat però estan anclats en pràctiques d’alló més déspotes i autoritàries.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s