missatge ocult

Acabaré el 2013 amb el conte del missatge ocult.

Este missatge ocult m’ha ajudat molt a superar els moments durs d’este any que, per fi, avuí acaba i a entendre que, afortunadament o desgraciadament, res és per a sempre.

Va haver una vegada un rei que va dir als savis de la cort:
– M’estic fabricant un preciós anell amb un dels millors diamants i vull guardar ocult dins d’ell algun missatge que puga ajudar-me en moments de desesperació total, i que ajude als meus hereus, i als hereus dels meus hereus, per sempre. Ha de ser un missatge breu, de manera que càpiga baix el diamant de l’anell.
Tots els qui van escoltar eren savis, grans erudits; podrien haver escrit grans tractats, però donar-li un missatge de no més de dues o tres paraules que el pogueren ajudar en moments de desesperació total…era força difícil. Van pensar, van buscar en els seus llibres, però no podien trobar res.  El rei tenia un ancià servent que també havia estat servent del seu pare, i també li va preguntar. Este li va dir:

– No sóc un savi, ni un erudit, ni un acadèmic, però conec un missatge. Durant la meva llarga vida a palau, m’he trobat amb tot tipus de gent, i en una ocasió em vaig trobar amb un místic. Era convidat del teu pare i jo vaig estar al seu servei. Quan s’anava, com a gest d’agraïment, em va donar aquest missatge – l’ancià ho va escriure en un diminut paper, ho va doblegar i l’hi va donar al rei- Però no el llixques -li va dir- mantin-lo amagat en l’anell. Obri’l només quan tot la resta haja fracassat, quan no trobes eixida a la situació.
Este moment no va tardar a arribar. El pais va ser envaït i el rei va perdre el regne. Estava fugint en el seu cavall per salvar la vida i, els seus enemics el perseguien. Estava sol i els perseguidors eren nombrosos. Va arribar a un lloc on el camí s’acabava, no havia eixida: enfront hi havia un precipici i una profunda vall; caure per ell seria la fi. I no podia tornar perquè l’enemic li tancava el camí. Ja podia escoltar el trotar dels cavalls.
No podia seguir cap a davant i no hi havia cap altre camí… De sobte, se’n va recordar de l’anell. El va obrir, va traure el paper i allí va trobar un breu missatge tremendament valuós: Simplement deia: “TOT PASSARÀ”. Mentre el llegia va sentir sobre ell un gran silenci. Els enemics que el perseguien havien d’haver-se perdut en el bosc, o havien d’haver-se equivocat de camí, però la veritat és que a poc a poc va deixar d’escoltar el trot dels cavalls. El rei es sentia profundament agraït al servent i al místic desconegut.

Aquelles paraules havien resultat miraculoses. Va doblegar el paper, va tornar a posar-ho en l’anell, va reunir als seus exèrcits i va tornar a conquerir el regne. I el dia que entrava de nou victoriós a la capital va haver una gran celebració amb música, balls… i ell es sentia molt orgullós de sí mateix.
L’ancià estava al seu costat en el carro i li va dir: Este moment també és adequat: Torna a mirar el missatge.
– Què vols dir? -va preguntar el rei-. Ara estic victoriós, la gent celebra la meva volta, no estic desesperat, no em trobe en una situació sense eixida.
– Escolta -va dir l’ancià- este missatge no és només per a situacions desesperades; també és per a situacions plaenteres.
No és només per a quan estàs derrotat; també és per a quan et sentes victoriós. No és només para quan ets l’últim; també és para quan ets el primer.
El rei va obrir l’anell i va llegir el missatge: “Això també passarà”, i novament va sentir la mateixa pau, el mateix silenci, enmig de la multitut que celebrava i ballava, perquè l’orgull, l’ego, havia desaparegut. El rei va poder acabar de comprendre el missatge. S’havia il·luminat. Aleshores,  l’ancià li va dir:
– Recorda que tot passa. Cap cosa ni cap emoció són permanents. Com el dia i la nit, hi ha moments d’alegria i moments de tristesa. Accepta’ls com a part de la dualitat de la naturalesa perquè són la naturalesa mateixa de les coses. 

IMG_3518

Anuncis

2 pensaments a “missatge ocult”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s