Després del fort i gelat vent dels dies anteriors, la calma arriba deixant un cel net de boires i una temperatura que conviden a eixir a caminar. Agafem el cotxe i ens enfilem cap a l’Alt de Sella. Últimament, este és un lloc que visite amb prou assiduïtat, i estos són el motius:
Les vistes, la vegetació, la pau i tranquilitat, el cant i el vol dels ocells, les corredisses dels conillets i esquirols i de les cabres allà pel som dels pics més alts.
L’olor a terra mullada, a romer, camamirla i timonet; els rajos de sol d’hivern, una delícia sobre la pell; el suau ventet que despentina els cabells.
Els margallons que miren a la mar, també els pins, les carrasques, els coscolls, les angilages i l’espart. Més vergonyosos i a l’ombra, el llimac, amagat entre les pedres. Les pinyes en terra rosegades pels esquirols. El líquen en les rames dels arbrers, indicador de que la contaminació, afortunadament, no ha arribat a estos paratges.
Pedres calcàries foradades per l’acció de l’aigua i murs de pedra mil.lenaris, ennegrits probablement per l’acció del sol, del vent, de la pluja, de la neu, testics muds del passar del temps, del passar de la gent, dels animals. Pedra sobre pedra que ens miren al nostre pas, com han mirat el pas dels nostres avantpassats i dels seus avantpassats.
I al fons… la MAR, avuí inmòvil, dorada, acaronant la costa de Benidorm, La Vila, El Campello, Sant Joan, Alacant, Santa Pola,… Tabarca. A l’esquerra, El Puig Campana, imponent, tutelant Finestrat i Sella, marcant seny a la Marina Baixa. Orxeta, el pantano. A la dreta, terres de Relleu, de la Torre de les Maçanes. Darrere, Tagarina, i més cap amunt, l’Aitana.
Unes vistes esplèndides de paissatge mediterrani que defineixen el nostre caràcter i la nostra manera de ser.
I ja per acabar este dia de Reis, una infusió de timonet de l’Alt de la penya de Sella. Ummm,… Màgic!
de gènere 
Un dia igual ens trobem per la muntanya, el que passa és que jo normalment vaig “cap a l’esquerra”. 😉
La ruta de l’esquerra també l’he feta però és prou dura. Hi han unes quantes costeretes que et trenquen les cames.
Molt bonica també ^_^