La sinòpsi del llibre diu:
En este món en aparença normal es mouen Aomame, una dona independent, instructora en un gimnàs, i Tengo, un professor de matemàtiques, que ronden els trenta anys, i porten vides solitàries. Els dos perceben, a la seva manera, alguns desajustos en el seu entorn, que els conduiran de manera inexorable a un destí comú. La bella Aomame és una assassina; l’insignificant Tengo, un aspirant a novel·lista al que han encarregat un reescriure una obra d’una adolescent anomenada “La Crisàlida de l’aire”. Les sectes religioses, el maltractament i la corrupció formen part de l’entramat d’esta història.
La meva opinió sobre el primer llibre, (d’un total de tres) que ara mateixa acabe de llegir:
És una història profunda i plena d’intriga i misteri que van més enllà de la pura imaginació. Té una excel.lent narrativa, com a mi m’agraden els llibres. Conecta molt be les històries paral.lales dels dos protagonistes.
Costa un poc que comence la trama però després, t’enganxa completament.
Una història molt innovadora, ara be, si eres un racionalista empedreït difícilment comprendràs la proposta d’este llibre, doncs lo real i lo fantàstic es barregen amb tota naturalitat, perquè en l’univers de 1Q84 tot és possible.