Tot i que en gener les hores de llum solar van augmentat poquet a poquet per les vesprades, pels matins, el sol tarda més en deixar-se vore. Al voltant de les set i quart del matí (hora que acostume a eixir de casa camí al treball) últimament, la foscor és evident, només un badall en el cel deixa vore la llum de l’alba per l’est. En eixa semi-foscor s’atisba un punt lluminós que em crida molt l’atenció. És Venus encetant els dies de gener a Sella.
Venus és un planeta que está situat més a prop del Sol que la Terra, per eixe motiu, només es pot vore a l’alba i després de la posta de sol, moments en els quals podem apreciar-lo a simple vista, com si d’un estel es tractara per la seva intensa brillantor.
Els astrònoms classifiquen la brillantor dels planetes utilitzant una mesura que es diu albedo. Els planetes absorbeixen una part de la llum solar que reben i reflecteixen la resta. L’albedo és una comparació entre la llum que es rep i la que es reflecteix. Podem vore amb tanta clareta Venus perquè és el planeta amb el major albedo del nostre sistema solar, reflecteix 70% de la llum solar que rep i el seu albedo és de punt 7. La Lluna, encara que semble més brillant que Venus, només reflecteix un 10% de la llum i el seu albedo és de punt 1.
Si, com jo, t’alces matí no oblides demà mirar el cel, un bell espectacle t’espera quan la majoria encara dorm.
(fes click en la imatge per a ampliar)
Foto presa el 23/01/2014 a les 7:20 des de la carretera a l’altura de l’Almussent en Sella
de gènere 