- Olorar a putxero quan camines pel carrer.
- Sentir les campanes tocant a misa de dotze.
- Vorer la carretera plena de cotxes aparcats a les voreres.
- Gaudir d’una plaça plena de pilotaris jugant la partida del cap de setmana.
- Les caminates dels senderistes pels voltant del poble.
- Escoltar converses en castellà dels forasters que ens visiten.
- Els crits dels xiquets corrent en bicicleta.
- La xarraeta dels veïns prenen el solet abans de dinar.
- Les dones arreglades eixint de misa.
- Les tauletes dels bars plenes de gent fent-se la punxaeta i prenent-se el cafenet.
- Les llargues sobretaules davant dels diaris i magazins dominicals
….
Estos són els meus diumenges, els diumenges del meu poble i, per molts anys que puga gaudir d’ells.
El diumenge és un dels dies en els que més activitat hi ha al poble, però tots els dies alli són (eren) diferents al típic dia de ciutat.
Em quede ara esperant una entrada sobre “Dimarts de poble”, per exemple. 🙂
Aixó està fet 😉