el problema. un conte

EL PROBLEMA

Un gran mestre i un guardià compartien l’administració d’un monestir zen. Cert dia el guardià va morir, i calia substituir-ho. El gran mestre va reunir a tots els seus deixebles, per escollir a qui tindria  l’honor.

“Vaig a presentar-los un problema” va dir. “Aquell que el resolga primer serà el nou guardià del temple”.

Va portar al centre de la sala un banc, va posar sobre este un enorme i bell florer de porcellana amb una bella rosa roja i va assenyalar:

“Este és el problema”.

Els deixebles contemplaven perplexs el que veien: els dissenys sofisticats i rars de la porcellana, la frescor i elegància de la flor… Què representava allò? Què fer? Quin era l’enigma? Tots estaven paralitzats. Després d’alguns minuts, un alumne es va alçar, va mirar al mestre i als altres deixebles, va caminar cap al got amb determinació i el va tirar a terra.

“Vostè és el nou guardià” -li va dir el gran mestre,

i va explicar: Jo vaig ser molt clar, els vaig dir que estaven davant d’un problema. No importa què tan bells i fascinants siguen, els problemes han de ser resolts. Pot tractar-se d’un got de porcellana molt rar, un bell amor que ja no té sentit, un camí que hem d’abandonar però que insistim a recórrer perquè ens porta comoditats.

Només existeix una forma de bregar amb els problemes: atacar-los de front. En estos moments no podem tenir pietat, ni deixar-nos temptar pel costat fascinant que qualsevol conflicte porta amb si”.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s