La Pasqua d’enguany l’he passada per terres de Tarragona. Agafar el cotxe i conduir més enllà del que diariament acostume em dona una sensació de llibertat (i per què no dir-ho, de felicitat també), que m’agradaria compartir amb tot vosaltres.
I és que, saltar-me horaris, descobrir indrets, coneixer noves costums, provar nous menjars, sentar-me en una terraza tranquilament veient passar la gent o fins i tot, fer-me un xop d’aigua mentres camine pel carrer, baix una inesperada tormenta primaveral, són coses que em fan sentir be i contribuixen enormement a trencar la rutina diaria dels darrers mesos d’hivern.
Doncs be, amb este post no pretenc ser una guia turística sino contar un poc, tot alló que he descobert al llarg del viatge.
Comencem pel delta de l’Ebre. Recorde haver estat allí, de passada, un estiu de fa 15anys, quan ens dirigiem a passar uns dies de vacances als Pirineus, però en eixos moments, l’atenció no la va captar el paissatge sino els meus fills, aleshores molt xicotets, anant darrere d’ells en compte no caigueren dins dels arroçals.
En esta vegada sí, va ser el paisatge el que va captar la meva atenció. Grans extensions d’arroçals al llarg de varis kilómetres, són atravessat per canals, sèquies i estretes carreteres conformen una impresionant obra d’ingenièria agrícola. Nombroses cases de camp enmig de l’aigua salpiquen el paissatge de blanc, on els agricultors guarden les seves eines del camp i també, ara, algunes d’elles, convertides en cases de menjar, bars i restaurants on degustar sabrosos plats de cuina típica del Delta del Ebre com les ortiguetes de mar, el pica-pica d’anguiles, el pato, la fideuà de fideus o el postre de Músic.
Destacar les ortigues de mar, un menjar que no havia provat mai, molt ric i amb un profund sabor a mar. Dir que les ortigues són unes anemones marines del grup dels celenteres, que es serveixen fregides amb una espècie de tempura. Delicioses!.
La fideuà la fan amb fideus grosos però no de fideuà sino dels més grossos que posem al caldo de putxero. Molt fina i gens pesada la fideuà!
Les anguiles les vaig menjar sense saber que les menjava, perquè res m’induia a pensar que eren anguiles ja que la seva presentació era com una espècie de paté sobre pa torrat. (D’haver-ho sabut, segur que no ho haguera provat, però va valdre no saber-ho!)
El postre de Músic, són fruits secs amb panses amb una catalaneta de mistela. Una presentació molt suguerent que no deixa indiferent a ningú.
Una vegada en Tarragona, visite la Balconada del Mediterrani, una extensa terraza damunt d’un gran penyassegat proporciona unes magnífiques vistes panoràmiques del Mediterrani.
El Circ Romà, un edifici construit en el S.I D.C. destinat a les carreres de cavalls i carros, amb forma allargada i amb uns 325 metres de llarg i fins a 115 d’ample, es calcula que tenia una capacitat de 30.000 espectadors. Està considerat entre els circs millor conservats d’Occident, a pesar que una part de la seva estructura segueix oculta baix vells edificis del segle XIX.
La Torre del Pretori. El Pretori és una torre d’època romana que allotjava les escales que permetien el pas des de la ciutat baixa fins al Fòrum provincial, amb el qual està comunicat per passadissos subterranis.
Un passeig pels carrers de la part vella de Tarragona, i un vermutet en una tasqueta típica tanca la visita a esta ciutat, una ciutat que es permet viatjar pel llegat de la civilització romana, un museu de ruïnes romanes al aire lliure, de més de 2.300 d’antigüitat, considerat Patrimoni de la Humanitat.
I finalment, un paseig pels carrers de Reus i unes compres en algunes de les seues botigues de productes típics , tanquen el viatge de estos dies Pasqua.
Tot prop de casa i molt recomanable!.
Fins la pròxima.
de gènere 
Que be senta viatjar. Descobrir i re-descobirir… Mirar els llocs amb els ulls de qui som i del que coneixem i, de vegades, no sentir-te “foraster” sino molt a prop.
Confese que m’agrada molt viatjar, sempre que puc ho faig, ja siga a prop o ben lluny, a soles o acompanyada, al camp o a les ciutats.
Viatjar obri la ment, (i també l’apetit, 🙂 no en sério. T’ajuda a desconectar i agafar una perspectiva diferent a la manera d’entredre determinades situacions. Viatjar no només és el fet de desplaçar-te, és també pensar on vas, preparar el viatje, viatjar, descobrir i provar noves coses, però sobretot, lo millor, tornar. Tornar i recordar al vore una foto, o un souvenir, una notícia relacionada en el lloc visitat…
Un viatje pendent, més avant, pels països nord-europeus. Amb roulotte?. Ja vorem.
Gràcies, Àngels per comentar