Atenent a la sugerència feta per l’amic Pere des del seu bloc, m’agradaria parlar sobre la alta densitat de Alemany en el Carrer Valencia així com, i relacionat també amb el meu cognom Alemany, una situació que es repeteix cada vegada que he de donar el meu nom i cognoms per a qualsevol tràmit per tal que aparega escrit correctament.
Pel que fa a l’alta densitat de Alemany en el carrer València,
Obric parèntesi ací per aclarir que el Carrer València comença just baix del Forn Santamaria i acaba al magatzem de garrofes i ametles en desús, de Toni Pura; mentres que el Carrer de Fora és la part de carrer València que va des del cantonet de Reis fins el magatzem de Toni Pura. Tanque parèntesi
Doncs feta esta aclaració, comencem per Joaquin i la seva filla Eva, al començament del carrer València; seguint carrer avant, Toni, home de Delma; i just al costar Lolita La Palmera, que també és Alemany; enfront Adolfo el Trosset; Continuant el carrer, ja en la part del Carrer de Fora, mon pare Paco el Surdo, i jo i els meus fills; la meva veina, Pepica, i un poc més avant, just en la casa del boqueró, Benjamín i els seus germans, i, finalment Francisquet i son pare. Unes 20 persones aproximadament en un carrer d’uns 300 metres de llarg.
I és que el cognom Alemany és molt comú no només al meu carrer sino en tot el poble de Sella doncs, fent un ràpid repas mental encontre prou persones amb este cognom, però tot i que es tracta d’un cognom valencià prou extés pel nostre territori, és baixar uns quants quilòmetres cap a la costa ( i ara parlaré sobre allò anecdòtic que sempre em passa al donar el meu primer cognom) i tindre que allargar el meu cognom unes quantes paraules més enllà de l’última lletra “la y” per a que me l’escriguen correctament.
M’explique,
L’anècdota, (per dir-ho d’alguna manera i de forma suau) és que, com ja he dit abans, quan m’allunye uns quants kilòmetres cap a la costa, sobre tot Benidorm, Alacant, no hi ha manera que m’escriguen el cognom correctament. Des de Leman, Lemans, Alemani, Alemania, i jo qué sé quines barbaritats més m’han escrit, així que per a evitar estes aberracions, des de fa molts anys vaig optar per allargar el meu cognom de la següent manera: “Alemany terminadoennygriega”, aleshores diuen:
– Alemani?,
– (I jo dic) “Sí, però terminado en n y y griega”.
– (I diuen), “Pues eso, Alemani”
– I jo els dic: “Sí, pero terminado en n y griega”.
– En miren rara, però em dòna igual, només d’esta forma, i no d’altra, és com m’escriuen correctament el meu primer cognom, que junt al meu segon, Climent, conformen la meva identitat.
de gènere 
Eixa sí que és una “alta densitat d’alemanys”. Els “Peres” dels Quatre cantons no són res en comparació.
I sobre el cognom, mon pare de segon també és Alemany i també ha contat (i jo he vist) com li l’escriuen de mil maneres diferents, fins i tot amb “ñ” al final!
Si a València hi ha Alemanys imaginat a Mallorca xD
Ah Pere! eixa és una altra, els que s’empenyen per tot i per tot en escriure’l amb “ñ”, de fet n’hi han que se l’han castellanitzat i el posen amb ñ al final. A mi particularment, vore’l escrit d’eixa forma em fa mal als ulls i tot;
Pons, qué eres mallorquí?
Efectivament, Ja he pogut comprovar les vegades que he anat a Mallorca la quantitat d’establiments rotulats amb el cognom Alemany.
Un molt conegut, el forn des teatre.
En la Marina Alta també n’hi han molts.
Fa gust eixir i vore el teu cognom a Mallorca, a La Marina Alta, a Reus,etc… em fa sentir com a casa.