Es la novela més recent de Haruki Murakami, (2013) amb la que l’escriptor ha aconsseguit un gran èxit després de la trilogía 1Q84.
Fa només una setmana que acabe de llegir-me’l, i el llibre tracta dels anys de peregrinatge de Tsukuru Tasaki, un ingenier apassionat de les estacions de tren que, repren la seva vida després d’una gran crisi produïda en la seva època universitària. Superada la trentena, inicia una relació i, per avançar, ha de resoldre un problema que li atormenta des de la seva joventut, setze anys enrere, .
Durant el pelegrinatge, Tsukuro passa per diverses etapes de la seva vida , i per tres ciutats: Tokio, Nagoya i Helsinky
El xic sense color i el seus anys de peregrinatge es una novela que parla sobre l’amistad, d’allò que és i d’allò que creiem que és; de la creació d’una personalitat, i de la superació del passat. Parla també de l’amor i de la soletat d’aquells que encara no han encontrat el seu lloc en el món,
Murakami ens convida també a escoltar la banda sonora de la novel·la: Les années de Pèlerinage de Franz Listz, i como que mai havia escoltat esta peça, m’ha acompanyat per diversos capítols del llibre.
Per a mi ha estat una bona lectura d’estiu. La recomane.
de gènere 
1Q84 em va fer molt de mal, no cauré més en Murakami en molt de temps
Murakami té aixó, que l’adores o el detestes; no obstant aixó, este últim llibre no té res a veure amb 1Q84.
L’estiu passat vaig llegir “Kafka a la platja” i encara recorde la frase: “M’adormo. I quan obro els ulls ja formo part d’un món nou”.
Prenc nota Amparo, amb el que comentes, crec que aquest també m’agradarà.
Segur que t’agrada Àngels. I, si vols te’l puc deixar 🙂
Ei, bona idea 😉 Passe una vesprada per ta casa…