Com tots els dilluns a les cinc de la vesprada, he aparcat el cotxe en el parking de l’EOI, he obert la porta del maletero i he fet l’habitual intercanvi d’ato: Ampolla d’aigua buida i borsa de tapers, per motxilla dels llibres d’anglés.
Avuí, quan he agafat la motxilla m’ha paregut que pesava un poc més de l’habitual, però enseguida he rebutjat eixe pensament. Per què havia de pesar més, duent el mateix material de sempre? m’he preguntat.
Ja en classe i, mentres parlava amb el company que tenia al costat he anat traent els llibres i llibretes de la motxilla, i quina ha estat la meva sorpresa que entre tot els llibres de text, m’ha aparegut el llibret de festes de Sella d’enguany!!!. No m’ho podia creure, gaire un quilo de paper satinat a tot color a classe d’anglés. Amb raó pesava tant la ditxosa motxilla!!!.
Be, ha servit per fer unes rises amb el company, i per a donar a coneixer el poble de Sella.
Valga esta anecdota per a mostrar-vos la quantitat d’ato que diariament m’enduc darrere quan eix per la porta de casa a les 7 del matí i, al meyns, dues vegades a la setmana arribe passades les 7 de la vesprada a casa. Qué puc fer si m’agrada tant viure al poble…
Que si bolso amb totes les pertenències personals que puga necessitar al llarg del dia, des de cartera amb diners i tarjetes, fins a les claus, mocadors, ulleres, mòbil, borseta d’aseo, entre altres.
Que si bolsa amb els tàpers per a dinar. Clar ara em toca dinar allí, si vull fer-ho a una hora raonable, i tot gràcies als polítics de torn del govern central que amb l’afan de traure el pais avant, s’han empenyat en pagar meyns als funcionaris i fer-nos treballar més. Qué listos són els polítics, la majoria d’ells sempre donant exemple d’honestitat, esforç, humiltat i ben fer. En fi, que diariament ens toca dinar “baix braç” .
Be, i ahí no queda la cosa, ja dic, els dies que tinc classe d’anglés per la vesprada, que son un parell a la setmana, també toca endur-me la motxilla amb els llibres i material escolar ( avuí completat amb el llibret de festes de Sella d’enguany).
No res, sempre carregada com una burra, a trenca coll.
Pensan-t’ho be tampoc hi ha tanta diferència amb la dòna de la imatge
de gènere 
Tu encara que vas amb cotxe. Jo vaig amb transport públic i amb bici! Hi ha algun dia que coincideix la bossa de la feina amb el tupper i l’ampolla d’aigua i altres coses més lleugeres, la cartera – bandolera amb el portàtil, la raqueta i la bossa d’esport per canviar-me, soc un espectacle sobre dos rodes xD
El que vaig a contar és absolutmanet real:Jo he hagut de compar una motxilla “ultrarresistent” talla XL (40litres!) per anar a treballar: Eines, manuals,recopilació de documentació imprescindible i ordres de servei, jupetí de seguretat, guants per a respostatge de gasoil, guants aïllants i “manguitos” i brides de diferent tamany.
A més; gel d’alcool i “toallitas” per si t’omplis les mans de grasa de baix del tren. A més, cartera, claus de la moto o el cotxe, mòbil i claus de casa, i per rematar; ampolla d’aigua de 1 litre, got tèrmic amb té o la llet del desdejuni ( quan toca primer torn , és a les 05:20 per eixir a les 06:00) i taper per esmorçar o sopar en funció del torn…
Per sort, tenim taquilles!. L’alternativa és portar una motxilla amb el “kit de ciutadà” (claus, mòbil,menjar i beguda) en la moto o el cotxe i tenir sempre la motxilla preparada amb tot el que cal per pujar al tren en la taquilla.
Quan arribe, faig “trasvassament d’ato) i ho pose tot en una motxilla, i quan me’n vaig, ho torne a fer. Cal dir que ens donen una motxilla, però, si vols portar alguna cosa més enllà del mínim imprescindible, n’has de portar una altra. Jo vaig decidir comprar “la motxilla”.
Pons, aixó mateixa pensava jo l’altre dia, si hagués d’anar amb transport públic a la faena ( que no vaig perque no n’hi ha) segurament m’hauria de comprar una maleteta amb rodetes, (una roller es diu?) per anar més cómoda, a l’estil de la jutge Alaya, posem per cas 🙂
Mequetrefe, pel que veig no sóc l’ùnica que vaig carregada com un animal de càrrega. jajjajjaj.
Ah! i cal dir que en el maletero del cotxe a més de tot l’ato que pose diariament per als menestres de cada jornada, a més dic, duc una bossa amb el kit de pluja, (que conté botes d’aigua fins als genolls, paraigües i impermeable) per si l’aigua em sorpren en algun moment, cosa que no seria d’extranyar que un d’estos dies i, de forma inesperada, ens caiga una bona trompà d’aigua.
Xe, com si diariament me n’anara de cap de setmana. 🙂
Amparo, hui quan he obert el maleter per traure “l’equipació” de la UNED pensava el mateix que tu al post.
Entre treball, universitat, padel, logopeda, cursos… si m’obrin el maleter cauen en terra (i donant gràcies que l’estiu s’ha acabat i ja he tret el kit de la platja).
jejjejje, , tu també Àngels?
Doncs ves buscant ja el kit de de gota freda de tardor (katiuskes i impermeable) per a que no es pille desprevinguda 😉