El passat 28 d’octubre vaig assitir al 9è Foro de Benestar Social organiztat per la Diputació d’Alacant. Enguany la temàtica es va centrat en la Llei de la Reforma de la Administració Local i els seus temuts efectes en els Serveis Socials.
D’entre els participants destacar a José Manuel Ramírez Navarro, president de l’associació estatal de directors i gerents de serveis socials estatals, el qual va començar la seva ponència amb una rondalla que ens va despertat a tots de la somordor de les anterirors ponències.
“La granota i l’aigua bollint”, una rondalla que mostra la nostra dificultat d’adaptació als canvis incrementals.
La rondalla diu:
“Imagina’t una cassola plena d’aigua gelada en la qual nada tranquil·lament una granoteta.
Un xicotet foc s’encén baix la cassola, i l’aigua es calfa molt lentament.
L’aigua a poc a poc… a poc a poc… va posant-se tèbia, i la granoteta troba això més aviat agradable, i continua nadant.
La temperatura de l’aigua segueix pujant… fins que l’aigua es calfa tant, que la granota es sent un poc cansada però, no s’espanta.
A poc a poc l’aigua es calfa de debó i la granota comença a encontrar-se desfisiosa, però està tant dèbil que no pot fer res més que soportar-ho.
La temperatura continua pujant, tant, que la granota acaba simplement… coent-se i morint.
Si la mateixa granota s’hagués ficat directament en l’aigua a 50 graus, amb un salt hagués anat fora de la cassola.
Consciència o cocció, hem de triar!
La rondalla està bé per transmetre un parell d’ensenyaments:
- La nostra capacitat per observar una situació problemàtica. Guanya molt si som capaços de prendre distància i observar-la “des de fora”.
- Existeixen procesos lents i graduals que amenacen la nostra supervivència (satisfacció, felicitat…) i que, si no som capaços d’identificar a temps, acabarem coent-nos com la granota.
de gènere 
Crec que si ens instal·lem en el “què mal està tot” mentre nosaltres “estem bé”, ens passarà com la granota. Mentrestant, uns quants van fent i desfent -més bé desfent- i només ens preocupem del nostre benestar.
Cal mirar al voltant, per no patir cocció.
Mmmmmmm sopa de granota ;P
A qué sap? 🙂
(Uf! no vull ni saber-ho)
Sí, Mequetrefe al voltant mire tots els dies.
El meu lloc de treball em manten conscient a diari del que passa al meu voltant. Tal vegada, per eixe motiu, jo siga difícil de coure, perquè salte de la cassola abans del que l’aigua bullga.
🙂