l’auelo, la llar, les històries i les Birba

Aquelles converses de les nits d’hivern al costat del foc van resultar inoblidables.

Ell, un home amb la huitantena més que passada, un tant eixut i no massa alt, ossut, de pell fina sense gaire arruges en la cara i amb semblant sempre alegre, romania assegut a la seva mecedora de fusta; al costat,  la seva neta, que acudia totes les nits a fer-li companyia i quedar-se a dormir en sa casa.

Ella, en la seva adolescència, seia en la cadireta baixeta de fusta i boga enfront de la llar, una llar que caldejava l’estreta i humil estància i que servia també com trinxera on l’auelo  escabuçava en les seues cendres alguna carxofa, ceba o creïlla per a sopar i cuinava les inigualables coques a la paleta.

Asseguts al costat del foc, l’auelo sempre tenia alguna història que contar. Contava que ell era el segon  de huit germans, i que en només set anys de edat va ser enviat a L’Alfàs a treballar com a pastor d’un ganao de cabres a canvi de menjar i llit. Una boca meyns que tenien que alimentar els seus pares. Contava també dels seus anys en França, una vegada finalitzada la 1ª guerra mundial (o la guerra del 14 tal com ell l’anomenava) anar a treballar desactivant bombes; o de les llargues temporades treballant com a barrinador obrint camins i carreteres en pobles de Catalunya, especialment en la província de Girona, com per exemple, Portbou en la comarca de l’Alt Empordà; Camprodon, poble de la comarca del Ripollés; Osor en la comarca de La Seva, on el seu cunyat que també l’acompanyava per eixes terres, Pere Jordà, germà de la seva donaTeresa, va formar una família al contraure matrimoni amb una jove  del poble, Pietat, i van tindre una filla, Maria.

La setmana passada en una de les meues visites a les terres de Tarragona, una caixeta de galetes exposada en un escaparate em va cridar l’atenció, ja no tant per les galetes en sí, sino per la seva procedència:  Camprodon.   Automàticament el meu cap va recular a l’època de la meva adolescència a reviure les nits d’hivern al costat de m’auelo a la vora del foc i a recordar les seues històries on Camprodon era un dels pobles on havia estat treballant. Sense pensar-m’ho dos voltes vaig entrat a l’establiment i vaig adquirir una caixeta de galetes Birba originaries de Camprodon, en honor i record de m’auelo Ramon.

Exquisites galetes elaborades de forma artesanal en Camprodon des de 1910 tal vegada les millors que he provat mai. Les recomane a tothom. Segura estic que no deixaran indiferent a ningú.

la foto-309

4 pensaments sobre “l’auelo, la llar, les històries i les Birba”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s