És sorprenent la facilitat que te la nostra ment de capturar instantànies d’imatges relacionades amb situacions o fets extraordinaris de la nostra vida i de mantiner-les emmagatzemades, de tal forma que, quan les recordem apareixen tan nítides i íntegres com si no hagués passat el temps .
Situacions que ens han marcat per haver-nos fet sentir feliços, per haver-nos fet sentir desgraciats, o per haver-nos fet entrar en estat de xoc.
Qui no recorda nítidament, per example, on estava o qué feia, quan van donar la notícia de l’atac a les Torres Bessones de Nova York? o quan es van donar la notícia de la mort d’algun esser volgut? o quan es va creuar la mirada de la persona de la qual t’enamoraries? o dels resultats de les últimes eleccions municipals?
Són com a captures de pantalla d’instants de la nostra vida que ens acompanyaran per a la resta de la nostra existència.
Resultats de les últimes eleccions municipals? En serio? Tan marca això en una vida?
Que si marca? Doncs, un abans i un després..
Acabe de llegir l’entrada i em quede parat, reflexionant sobre no res i sobre moltes coses al mateix temps. És una sensació estranya, però mola…
M’ha agradat molt l’entrada.
Gràcies, Pere
M’alegre que t’agrade!