L’altre dia una companyera de fa més de 20 anys i bona amiga meva, em va enviar un missatge d’eixos coneguts com de cadenes, era prou extens, llarguíssim diria jo com per a poder llegir-lo en horari laboral, vaig decidir per tant, deixar-lo per a quan arribara a casa.
Una vegada a casa, tranquilament el vaig llegir, era tan bonic que, tot i no ser una persona que reenvie cadenes de missatges, en esta ocasió vaig fer una excepció. El vaig reenviar a 8 persones, dones, tal i com s’indicava que, per un o altre motiu han format i continuen formant part important en la meva vida per l’admiració que li’ls professe, doncs són dones valentes, intel.ligents, altruistes, treballadores i constants, amb molt de coratge i fortalesa, però també amb molta bondat i espiritualitat.
El missatge tractava de les Quatre Lleis de la Espiritualitat que ensenyen en la India, i que aprofitant els primers dies d’este hivern, m’agradaria compartir amb tots vosaltres per representar una guia perfecta de superació personal.
La primera diu: ” La persona que arriba és la correcta”, és a dir, ningú arriba a les nostres vides per casualitat, totes les persones que ens envolten i que interactuen amb nosaltres, estan ací per algun motiu, per a fer-nos aprendre i avançar en cada situació.
La segona llei diu: “El que succeeix és la única cosa que podia haver passat”. Res, però absolutament res, del que ens passa en les nostres vides podria haver estat d’altra manera. Ni tan sols el detall més insignificant. No existeix el ” Si jo hagués fet tal cosa hagués succeït tal altra…”. No, el que ha passat fou l’únic possible que hagués pogut passar, i així va ser per a que aprenguérem eixa lliçó, i seguirem avant. Totes i cadascuna de les situacions que ens han passat han estat perfectes, encare que la nostra ment i el nostre ego es resisteixen i no vulguen acceptar-ho.
La tercera llei diu: “En qualsevol moment que comence és el moment perfecte”. Tot comença en el moment indicat, ni abans, ni després. Quan estem preparats per a que alguna cosa nova comence en les nostre vides, és on començarà.
I la quarta i última diu: “Quan alguna cosa acaba, acaba”. Simplement així. Si va acabar en les nostres vides, és per a la nostra evolució, per tant, és millor deixar-ho, seguir avant i avançar ja enriquits d’eixa experiència.
Espere vos haja agradat tant com m’ha agradat a mi
BON NADAL I FELIÇ 2016
de gènere 
Doncs jo trobo que el missatge és determinista i no deixa res a l’atzar ni a la llibertat personal. Si les coses passen perquè han de passar, per què ens hauríem de molestar a prendre decisions? No podem tornar enrere per fer les coses de manera diferent i més val no lamentar-se per haver pres una decisió equivocada, sinó mirar com es pot corregir allò que ja està fet. Però això no vol dir que les coses no haurien pogut ser d’una altra manera. Fins i tot el que l’espècie humana sigui a la Terra és fruit de l’atzar, perquè l’evolució va anar per un camí que va dur a l’Homo sapiens en comptes d’anar per un altre.
Pot ser tingues raó Mercé, és un missatge determinista