Com cada huit de març, les activitats per a commemorar el dia de la dona treballadora es donen lloc al llarg de tot el món. Tothom reivindica drets que al cap d’una setmana semblen oblidats, com semblen també oblidades aquelles dones que no entren en la definició estricta de “treballadores”, és a dir, aquelles que encara que exerceixen la seva tasca dins de casa per a mantindre la família, no obtenen cap retribució. Parle de les mestresses de casa.
Les mestresses de casa eixe colectiu de dones massa vegades oblidat i per eixe motiu meynspreat que silenciosament han contribuït enormement a construir la història de la nostra societat. Un colectiu de dones que m’agradaria visibilitzar en el dia d’avuí.
Dones com ma tia, ma mare, la meua veïna, la de més enllà, les del carrer, les del tot poble en general que no es consideren ni valentes, ni intrèpides, ni tan siquiera valeroses però que sense el seu quefer diari silenciós, constant, reservat, discret i tranquil han fet que el nostre poble continue viu i en funcionament.
El meu 8 de març va per totes elles, per a que no caiguen en l’oblit!
de gènere 
A veure si aviat arribem a l’any que no calgui commemorar aquest dia internacional
Pas a pas, i dia a dia anem fent camí per a que així siga