El passat 1 de novembre, l’escriptor japonés Haruki Murakami va rebre el premi literari Christian Andersen. El premi va ser lliurat en la cuitat danesa d’Odense, cuitat natal de l’autor que dona nom al premi.
El jurat va decidir otorgar-li el premi a Murakami per la similitud amb el gènere literari d’Andersen i per l’habilitat de contar històries on combina magistralment, el realisme del dia a dia amb la màgia dels contes. Esta habilitat ha fet de l’escriptor japonés, un hereu apropiat de l’escriptor danés.
En el seu discurs, el novelista parla sobre el perill de l’exclusió dels extranjers i ho argumenta confrontant llums i ombres de les persones, la societat i les nacions.
A este respecte, Murakami diu que no importa lo alt que es contrueixquen els murs per a mantindre fora als estrangers, no importa quantes vegades reescrivim la història per adaptar-nos-la, al final, acabarem fent-nos mal i ferint-nos a nosaltres mateixa. Supose jo que este discurs aniria dirigit al govern actual danés per la seua posició d’estricta restricció a obrir fronteres als refugiats de Siria.
Continua dient que a vegades tendim a evitar vore les nostres ombres, evitem vore els nostres aspectes més obscurs, però així com una esculptura, com a figura tridimensional, presenta llums i ombres en les diferents cares, també nosaltres poseïm llums i ombres. Llums que no generen ombres, no són llums reals.
Finalment, diu que hem d’aprendre pacientment a conviure amb les nostres ombres i observar cuidadosament aquelles que viuen amb nosaltres. “Algunes vegades en l’obscuritat del tunel has d’afrontar el teu costat obscur”.
Simplement genial el discurs de H. Murakami.
(Post basat en l’article publicat en el periòdic the guardian de l’1 de novembre de 2016, que m’ha fet recordar la visita a la casa natal – museu de Christian Andersen en la cuitat danesa d’Odense, en el viatge a Dinamarca en l’estiu de 2015)
de gènere 
Des de que he vist Borgen que els danesos em cauen millor
Admire a la societat danesa, m’encanta la forma de vida dels danesos. Una societat amb moltes llums i alguna ombra, una d’elles les fortes restriccions a acollir refugiasts.
La sèrie Borgen va ser la “culpable” del meu viatge a Dinamarca l’any passat