Es sorprenent la semblança entre la història fictícia redactada conjuntament per cinc amigues en l’agost de 2009 i la història real d’una d’elles en l’actualitat.
Abans, la casa de poble on fins fa poc era el seu lloc. Eixa perxa a l’entrada de la que sempre penjava algun jersei oblidat, la taula amb el fruiter, les cadires de boga on la iaia li contava aquelles històries meravelloses a les llargues nits d’hivern.
Ara, el gratacel on resideix en l’actualitat. Eixa habitació des d’on veu com apareixen les primeres ombres i figures de la ciutat, mentres sosté a les mans un llibre i un recull d’articles periodístics.
I és que, Lúltim post de la meva amiga m’ha fet recordar tant, El meu del 24 d’agost de 2009
Presagi?
de gènere 
Les històries són finites, i sinó que li diguin als Simpsons