“Per què hem perdut l’habilitat de la indolència?. Quantes vegades ens sentem serenamente, sense fer absolutament res, sense propòsits ni destí, ben plantats en el present, lliures? Henry D. Thoreau.”
Una de les neures més típiques que tinc avuí en dia és la por a no fer res, (més enllà de la faena diaria remunerada) sent angoixa de malgastar el temps inútilment dilapidant les hores del capvespre de forma estèril.
Sempre he sigut una persona amb el temps acotat d’obligacions professionals, personals i familiars, i per eixe motiu, des de fa un mes escàs, vaig decidir voluntàriament substituir l’activitat frenètica per la indolència. Cal dir que, si bé, el goig dels primers dies al seu costat van lograr relaxar-me, a mesura que passen els dies un sentiment de culpabilitat s’apodera de la meua pau
Per què és tan difícil mantindre’m en la indolència ?
de gènere 
Crec que no ens han preparat per gaudir del pas del temps, dels moments amb nosaltres mateixos, per escoltar-nos i moltes vegades es fa tant necessari parar que fa por.
Es genial perdre el temps, però hi ha gent que se sent bé al fer-ho, pobrets.