el meu silenci

El silenci… trencat pel tic-tac de la maquinària del rellotge que tinc darrere meua penjat a la paret de la cuina i, pel xuilit de les carganeres que diàriament acudeixen a menjar les molletes de pa que li’ls tire als balcons que tinc al meu davant.

És un silenci que m’ abraça, en el que em capbusse, i en el que, amb els ulls tancats eleva la meva consciència, i m’abstrau per fer-me sentir surar per l’aire.

Un silenci que em relaxa, i amb el que em reencontre amb mi mateixa.

En silenci puc sentir els bàtecs d’un cor que bombeja i colpeja a un pit endolorit i contret. En silenci, escolte una remor buida dins de les meues oïdes, serà el mateix silenci de l’úter matern?

En silenci, i amb els ulls tancats, moc les pupiles amunt i avall, a un costat i a un altre, perseguint un punt negre que mai puc alcançar, se m’escapa, com l’aigua entre les mans, com lo que em queda de vida.

No vull obrir encara els ulls, em sent tan a gust així… no és obscuritat el que hi ha darrere de les parpelles tancades, és un fúcsia resultant de la llum que frenen el seu pas a la retina.

És el meu silenci.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s