Consulte el temps en el meu mòbil i em diu que la previsió de pluja és del 0%, però mire a través dels vidres del meu balcó i una fina pluja està caent des de fa uns cinc minuts. Es mig dia.
Moltes vegades no et pots fiar de les previsions, per fiables que siguen.
En la vida passa algo semblant, es preveuen unes coses i en passen altres, a vegades són millor que les previstes, altres pijor. De totes se n’aprén. De les dolentes pot ser, tardem més en recompondre’ns. Diuen que no hi ha recomposició ni resurgiment sense paciència.
Paciència per absorbir tot el que ens passa i poder superar-nos a nosaltres mateixa, amb les nostres imperfeccions, sense tindre per què dissimular les línies de trencament del nostre cos i de la nostra ànima.
Temps per a que “la resina” reòmpliga els espais surgits d’eixes línies de trencament.
I, Calma, molta calma en el procés d’enduriment de la resina. La resistència de la resina radica en la seua fòrmula magistral, a base de partícules màgiques d’or que no són més que eixos xicotets GRANS moments que et dona la vida. Un d’ells, me’l va donar el dissabte passat.
I és que, hem d’estar preparats per si un dia ens alcem amb el peu canviat, ensopeguem i caiguem de nou a terra perquè, és tan fàcil caure i amb el bac, trencar-nos en mil trocets… per això, i per tal recompondre’ns, hem de ser capaços d’arreplegar tots i cadascún d’ells i encaixar-los de la millor forma possible i, amb l’ajuda de la resina i la seua fòrmula màgica d’espurnes d’or la nova peça surgirà més bella si cap.
El kintsugi assoleix un resultat excepcional pegant minuciosament els fragments d’una porcellana fina trencada.
La previsió del temps del meu mòbil per avuí no ha estat encertada, però el dia ha està més interessant del que es preveia, per de pronte he estat capaç d’escriure este post. Ja es de nit.
de gènere 