My Instagram friend

Anava a escriure la crònica del viatge a Noruega, però he pensat primer en contar una curiosa història surgida, digueren d’un moment d’inflexió de la meua vida, en el que de sobte, vaig haver de deixar de fer faena i romandre “inactiva” en casa. Va ser durant un llarg període de temps degut a una baixa per enfermetat.

I vull contar-la per singular i extraordinària. És la curiosa història de “My Instagram friend”.

Com a preàmbul, cal dir que el viatge a Noruega estava mig organitzat des de 2016 per tal celebrar dels meus 50 anys. Però va ser cumplir els 50, i pedre tot el sentit. Una etapa de patiment i de perdues s’obria de par en par en la meva vida sense capacitat personal de reacció. Amb el temps he pogut descobrir que també va ser una etapa fabulosa d’aprenentatge i descobriments.

Continúe. En eixe període de temps de baixa mèdica, vaig haver d’adaptar-me a la nova realitat. I es que, d’alçar-me tots els matins a les 6:30 del matí i agafar el bolso i anar-me’n a la faena sense més, a  agafar la carpeta del metge i anar-me’n a l’hospital a posar-me el tractament i des d’allí a casa i torna a començar, doncs el canvi no va ser gens fàcil.

Va ser un canvi lent, dur però també necessari.

En eixe procés, vaig anar aficionat-me a la lectura, vaig acabar llegint molt. Sense adonar-me’n també, vaig fer un viatge interior i vaig ser capaç per mi mateixa de conèixer-me (cal dir que no em va desagradar el que vaig encontrar); Vaig plantar i cuidar plantes, les vaig vore créixer; Vaig fer manualitats en llana i tela; Vaig descobrir els haikús i em vaig aficionar a escriure’n. Observava des del sofà a través del cristal del balcó de ma casa. Observava la vida passar i en ella estaven les boires, els ocellets, els arbres i les plantes, la llum, la pluja i el vent; el fred i la calor; les converses de les veïnes i les rialles dels mes menuts. Feia fotos a tot el que podia fotografiar-se, i em vaig aficionar a la fotografia. Vaig descobrir Instagram i publicava fotos. Seguia a gent que publicava fotos, fonamentalment fotos de països nòrdics que tant m’agraden. Disfrutava veient els seus paisatges i la seua natura i, no sé com ni de quina manera em vaig creuar amb una dona Noruega que a la vegada seguia també i de forma periòdica el meu Instagram.

Dels “likes” vàrem passar a comentar les nostres fotos, jo com a enamorada dels indrets noruecs i ella de les fotos dels menjars i indrets del poble de Sella. Estava clar que el gust era recíproc.

Van passar el mesos, els anys, i durant eixe temps vaig perdre a la meua benvolguda mare; poc a poc vaig anar recuperant-me, en van donar l’alta mèdica… i finalment vaig tornar a la faena.  Amb molt d’esforç personal “la normalitat” va reaparèixer de nou a la meva vida.

I ara és quan entra en escena “My Instagram friend”.

Era un diumenge 10 de març de 2019, i com de costum estava fent-me un café amb les amigues a la plaça del poble. Estava a punt d’anar-me’n a casa quan, de sobte, es va arrimar una dona extranjera i dirigint-se a mi em va dir: “Hello, Amparo, I’m your Instagram friend”. Vaig alçar la vista, i sense dubtar dues vegades, vaig exclamar: Sigrid, I can’t believe it!!!. Em vaig alçar emocionada i mentres ens foniem en un fort abraç, el seu marit ens va fer una foto que immortalitzaria el moment. Qué grata sorpresa. No ho podia creure. !!!

Quan recobrarem l’alé, Sigrid em digué que les meues fotos de Sella publicades en Instagram van ser les responsables de que ella i el seu marit vingueren al poble, en poques paraules, que li’ls vaig vendre el poble amb les meues fotos.

Increïble i Fabulós a parts iguals!!! Repeteix No m’ho podia creure. M’en vaig anar amb ells, els vaig mostrar el poble i els vaig dur a ma casa. Vàrem quedar per dinar dies mes tard. I d’ahí a la invitació a la seua summer cabine en Stavanger, que mes avant contaré en la crònica del viatge a Noruega

I es que, tant ella com jo, no deixem de contar esta entranyable història a les nostres respectives amistats, i cal dir que la reacció de tots dos és la mateixa. Sorpresa i fascinació.

Una amistat de bones vibracions i probablement per a sempre.

Últimament he sentit a algunes persones que, per raons de salut han de romandre en casa i diuen que no suporten eixa situació perquè no saben que fer, perquè s’avorreixen. Jo les diria que no dessesperen i que intenten buscar alguna afició per a adaptar-se a la nova situació. Més prompte que tard, encontraran canvis agradables en la seua vida.

Jo he encontrar a la meua amiga Sigrid, My Instagram Friend.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s