Reflexions d’un 5 d’agost 2019

5 d’agost 2019

A Madrid, amb la meua filla. Vàrem arribar ahir per la vesprada. Ella treballa i la seua parella està de vacances així que, me n’he vingut  a passar uns dies amb ella per ací dalt.

Fa calor, molta calor. Sí, ja ho sé, sòc molt pesada amb el tema de la calor, però és que no la soporte. A banda d’això, estic de meravella. Encantada com diuen per ací

Pel matí estic a soles, així que m’alce quan vull. Després d’asear-me i desdejunar, escric un ratet, com estic fent-ho ara mateix. M’en baixe al gym que tenen en els baixos de l’edifici; Faig un poc d’elíptica i a les 12h., quan obrin la piscina, ubicada també en el recinte de l’urbanizació, nade durant uns 45 mimuts. L’aigua està prou gelada, com a mí m’agrada, doncs em va superbé per a suportar esta calor. Després del bany em quede fresqueta i me’n puje a preparar algo de dinar. Les vesprades les reservem per fer turisme.

La meua filla viu en un àtic. És xicotet, tampoc necesiten més. És nou, molt lluminós i el tenen molt arreglaet. Te un terrat amb plantes i dona la sensació que estigues en un xaletet. Una sort encontrar algo així per ací dalt.

Ahir, de camí en tren des d’Alacant a Madrid, anava pensant sobre la trajectòria formativa i profesional de la meua filla. Jo crec que és envejable. Els inicis van ser en l’escola del poble, el “Server Mora” de Sella, actualment està on ella ha triat per a fer la seua especialització com a metjessa interna resident, en l’hospital Jiménez Díaz de Madrid .I ací romandrà durant cinc anys. Després ja es vorà.

Com ja he dit, de menuda va estudiar en l’escola del poble, la “Server Mora” de Sella. Una escola rural, pública i en valencià. Encara me’n recorde allà pels anys ‘90 quan es va iniciar a Sella l’ensenyament en valencià, algunes veus clamant al cel per a impedir-ho. Pensaven que era el fi del món, doncs pensaven que estudiar en valencià impediria a l’alumnat apendre el castellà i limitar, en un futur, l’àmbit geogràfic per a treballar. “No podran treballar en llocs on no es parle el valencià”. “Si volen, no podran treballar en Madrid o l’extranger!!!” recorde que deia algun que altre pare d’alumne. Quanta ignorància senyor!!!. Ignorància i sobretot, fòbia i meynspreu a la nostra llengua.

Doncs, ací està, treballant i especialitzant-se en medicina interna, en un del millors hospitals de l’estat Espanyol. Com no podia ser d’altra manera, els mals presagis d’alguns pares en relació a l’ensenyament en valencià, no s’han cumplit en absolut.

L’ensenyament en valencià ha permés a tot l’alumnat a aprendre la nostra llengua i a més a més, assolir una educació bilingüe per a poder estudiar i treballar allà on es vulga. Ella ha estudiat sempre en la pública i en valencià. Al poble, l’educació primària. A La Vila, la secundària i el batxillerat. A valència, la carrera d’Infermeria. A Catalunya, la de Medicina. A Madrid, el MIR en medicina interna.

Ho ha fet ella, i altres tants del poble. Amb açò vull dir, que ens llevem la por de viure al poble i estudiar en una escola rural, pública i en valencià com la de Sella.

Perquè… qui vol, arriba on vol.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s