El viatge a Noruega. Bergen-Osterfjord

Dimecres 5 de juny.

Estem a Bergen. Ens alcem i ens saluda un dia plutjós i fresc. Enmig de la pluja, busquem una cafeteria per a desdejunar. Meyns mal que m’he vestit amb els pantalons impermeables del Decathlon i no em banye en absolut!.  Com plou, decidim comprar un bono del Turism Centre, que inclou un circuit en bus per la ciutat i la pujada a les muntanyes en funicular.

Viatjar pel teu compte et permet elegir el moment, la manera i el lloc on anar.

El bus te una part coberta i la resta al descobert. Ens sentem als seients coberts perquè una fina pluja cau en el moment d’iniciar el trajecte. El conductor del bus és d’orige Italià. Un home molt espavilat que parla varis idiomes i a més de conduir, fa de guía relatant la història d’alguns carrers del centre històric de Bergen.

Bergen significa muntanyes que envolten la vall, i segons conta el conductor-guia, la ciutat ha sofert nombrosos incendis al llarg dels anys, sobre tot en els segles XVIII i XIX. La fusta, com a material principal de construcció dels edificis, i el foc com a font d’energia per a cuinar i calfar les cases, eren dos elements explosius quan s’ajuntaven, i els incendis una constant.  Construien en fusta perquè era el material més barat, només cal donar una ullada als boscos del voltant per a entendre-ho. Davant esta situació, les autoritats van aprovar una sèrie de mesures preventives per a intentar reduir i eliminar els constants incendis. (Com a curiositat destacar que, hi han cases que tenen inscrites fins a quatre dates en les seues façanes, que indiquen les vegades que s’han incendiat i que les han tornat a construït). Entre  les mesures preventives d’incendis estava la de construir amples avingudes en la ciutat que servien de tallafoc; i obligar a la població a utilitzar materials inífugos de construcció. La gent amb més possibilitats econòmica, un grup molt reduït, emprava el ciment per a construir les seues cases, però com era tan car, la majoria de la població no s´ho podia permitir, així que per a esquivar una multa de les autoritats locals, el que feien era continuar emprant la fusta per a construir les seues cases, i revestir-les per l’exterior amb una fina capa de ciment per a poder passar sense problemes les inspeccions. Però clar, esquivaven les sancions però els incendis continuaven sent una constant. Van haver de popularitzar-se els preus d’estos materials per a reduir els incendis de manera significativa.

Ara només queda un carrer de casetes de fusta tal i com eren en aquella època ubicat al port. És centre d’atracció turística i les casetes fan servir de tendetes de regals, cafeteries i pubs. És el lloc més emblemàtic de Bergen imprés en infinitat de souvenirs que els turistes comprem com a record o per a regalar.

Deixem el bus i les interessants històries del conductor-guia i pugem al funicular que uneix Bergen en les muntanyes que l’envolten.

La pujada en el funicular és excitant, les vistes es tornen espectaculars en l’altura. Ha parat de ploure i s’han alçat les boires. El temps el tenim d’aliat de nou i ens permet contemplar les vistes a la ciutat, als asombrosos fiords i fer una xicoteta ruta pel sóm. Enormes conníferes ens obliguen a alçar el cap al màxim si volem endivinar la seua altura. 15?, 20? 25 Metres d’altura? No sabria calcular. Colosals en tot cas!!!. Es respira un aire pur, i també un silenci que et permet escoltar el cant dels nombrosos pardalets que poblen les copes dels arbres. L’ambient és tan pur que les soques dels arbres están plenes de llimac.

Baixem de les muntanyes i ens dirigim al port per a fer una excursió en vaixell a través del fiord de nom impossible, anomenat “Osterfjord”. El trajecte ens ocuparà unes 3 hores entre anar i tornar.

El llit del fiord va estretint-se lenta i progresivament. El color de l’aigua va canviant del blau clar al blau obscur per a convertir-se finalment en verd fosc gaire negre. La coloració li la dona les penyasegats que envolten el fiord. El xicotet oleatje que hi havia al port, va desapareixent i a pocs metres de la capçalera del fiord, l’aigua sembla més be un espill capaç de reflejar, amb una simetria perfecta, el paisatge del voltant.

En el trajecte, hi han trams que el vaixell ha de minorar la velocitat perquè l’amplaria del fiord s’estreteix. Es en eixos moments quan se’ns permeten ixir a coberta per a fer fotos o simplement contemplar el paisatge sense cap vidre per enmig.

Arribant a la capçalera del fiord, dos enormes cascades d’aigua cauen amb força des d‘uns 100 metres d’altura. El vaixell reduix la velocitat al màxim, s’arrima a un dels penyasegats i un home de la tripulació arreplega aigua amb un poal per a oferir-nos-la als passatgers. L’aigua procedeix d’unes de les cascades que cau del desgel del sóm de les muntanyes.

De nou, una altra excitant experiència. Inaudita!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s