Dijous 6 de juny.
Ens alcem de bon matí per a volar fins a Stavanger on ens esperen els nostres amics Sigrid i Ingvar.
A les 8h del matí ix l’avió i en 20 minuts arribem a Stavanger. El dia es clar i puc fer fotos des de l’avió. Des de la finestreta es veu la costa tal i com apareix en les mapes. Retallada, on abunden els fiords i valls en forma de U i illots rocosos i escarpats la majoria dels quals estan poblats de casetes de fusta de colors.
Quan arribem, agafem un bus fins al port que està a uns 10 minuts. Allí ens espera Ingvar en el cotxe per a pujar al ferry que ens traslladarà fins a l’altra part del fiord. La summer cabine està a uns 10 minuts en cotxe.
La particularitat de la geografia noruega obliga continuament a combinar distints mitjants de transport per a desplazar-te d’un lloc a un altre. Actualment esta tot connectat per mar, terra i aire per a facilitar el desplaçament als noruecs. De camí a la summer cabine, ens conta Ingvar que en novembre està previst la inauguració d’un túnel subterrani, (actualment en construcció, com podem comprovar) que connectarà la zona de Rogland, (on s’encontra la summer cabine) i Stavanger. Esta connexió subterrània permetrà estalviar la meitat de temps als seus habitants en els seus desplaçaments, evitant cues i esperes diaries a pujar en el ferry.
A les 9 arribem a la summer cabine dels nostres amics. Sigrid espera a la porta per a donar-nos la benvinguda i convidar-nos a entrar per a pendre un apetitós desdejuni acabat de preparar.
La summer cabine, el lloc on està ubicada i les vistes són de somni. Davant de la cabine, el fiord; Darrere un frondós bosc de conníferes, flanquejat per un llac. Al costat un riuet menudet desemboca al fiord. Qué puc dir? Com en un conte de fades.
Esta zona està plena de casetes de fusta com la dels nostres amics. Cabins, tal i com les anomenen ells. Les parceles no són molt grans i m’ha sorprés que ninguna d’elles està vallada i les finestres tampoc tenen reixes.
Tenien preparat un passeig en barqueta pel fiord, però quan arribem al portet on estan anclades, comença a ploure i canviem de plans. Així que fem una ruta a peu pel bosc que hi ha al costat. El temps ací és molt canviant; a moments plou, fa gelor i cal abrigar-se, i acte seguit ix el sol amb força i has de desperende’t de la roba que portes damunt. La ruta ens duu un parell d’hores. Els nostres amics també estan en forma. Ens endinsem pel bosc, caminant per xicotets senders. Les grans conníferes ens protegeixen dels forts rajos del sol. Et sent cantar als ocellets per tot arreu. Ingvar es un aficionat a l’observació de les aus i es coneix a tot animalet que vola.
A mitjan trajecte arribem a un hermós llac, ens fem algunes fotos mentres Ingvar aprofita per contar-nos que al som de les muntanyes que tenim enfront nien les àguiles. Ell les veu com sobrevolem i cacen al fiord de davant de la cabine. És una apassionat de l’observació, tant que diu que s’instal.lat un observatori particular en el saló de la cabine. Allí, sentat en un silló ergonòmic comodíssim, les vistes a l’exterior a través del vidre són de 180º.
Sigrid i jo caminem juntes per davant; anem parlant de les nostres aficions, famílies i sobre tot, de les fotos publicades a l’Instagram. La conversació, tot i que és en anglés, és fluida, amena i divertida. Com si ens coneguérem de tota la vida. Que coses més extranyes i a la vegada boniques.
Són les dos del mig dia i estem a uns 15 minuts de la cabine. Fa tanta calor, que he tingut de llevar-me tota la roba i quedar-me en camiseta interior. Encontrem una serreria de troncs de fusta, trenquem l’alé un instant i aprofitem per a fer-nos unes fotos davant dels troncs, amb el fiord al fons.
Fugint del sol arribem a la cabin, i després de refrescar-nos, Sigrid ens servei un “lunch”. No vol que l’ajudem a res, diu picant-nos l’ullet, que sóm els seus convidats i l’ùnic que podem fer per ella, és menjar-nos tot el que ens ha preparat. La veritat és que té sentit de l’humor. El lunch consisteix en una font d’amanida, que té enciam, tomaquetes “cherris”, rodanxes de pebrers roja, salmó. Una taula de fusta amb dos tipus de formatge. Una cistelleta amb varis tipus de pa, integrals, de cereals, de sègol. I un bol amb cireres d’orige turc. Tot un manjar!!!.
Les conversacions mentres mengem són molt entretingudes. Jo comet algun que altre error al parlar en anglés. Em disculpe per això, però Sigrid diu que no em preocupe, perquè allò important és poder comunicar-nos i entendre’ns, i és el que estem conseguint en tot moment.
Quan acabem de fer-nos el “lunch”, dinar per a nosaltres, descansem en una habitació que ens ha preparat. Estem cansats, duem més de 12 hores pel món. L’habitació que ens han preparat está al primer pis. Te el sostre inclinat. Està tot molt nou, ordenat i net. Impol.lut diria jo. La cabine pareix de conte.
I entre, conversacions, menjarets, vinets, senderisme, rutes turístiques i rises passem dos dies amb els nostres benvolguts amics noruecs, quedant en tornar-nos a veure’ns el proper any per Sella, esta vegada com a convidats nostres.
Una experiència mes. Única!!!
de gènere 