El falciot i l’oroneta

El confinament m’ha dut implícit el silenci i l’observació de la natura. Del silenci ha eixit la reflexió sobre alguns dels meus comportaments i la intenció de revisar i de canviar-los; i de l’observació de la natura, el descobriment d’uns ocellets. Els falciots, objecte d’esta entrada.

 A simple vista, que és com els veig jo, els falciots són negres. Volen a gran velocitat i quan més en veig és pel matí de 7:30 a 8:30, quan comence a teletreballar darrere la finestra; i per la vesprada a la mateixa hora, quan ix al terrat a arreplegar la roba, llegir o pendre l’aire un ratet.

Els falciots són negres, tenen les ales articulades i molt llargues en proporció del seu cos, anatomia que li permet mantenir-se a l’aire gaire la major part del dia. Pràcticament es passa la vida volant, on per lo vist no sols caça sinó que fins i tot hi dorm i s’aparella, Vola en grups, caçant i deixant anar crits aguts i sorollosos, com estos:  “xriiii, xriiii, xriiii, xriiii”

Fins el confinament, els confonia amb les orenetes, perquè tenen una forma molt pareguda i volen junts a gran velocitat mentres cacen. Cal prestar un poc d’atenció per a encontrar facilment les seus diferències en quant a la forma i color. Les orenetes són més xicotets, tenen les ales proporcionalment més curtes i amples i una manera més “despenjada” de volar. A més, les orenetes, solen volar més a la vora de terra i, si les observes be, tenen més àrees blanques en el seu cos i els colors són menys foscos.

Els falciots solen niar en cavitats naturals de parets rocoses o en buits de les cases. Les orenetes fan nius de fang, visibles baix els alerons de les façanes de les cases. Any rere any, sempre les mateixes façanes.

Al falciot, a Menorca li diuen ginjola. D’ahí la dita de: “Mes feliç que un gínjol”, i és que només cal observar el vol del falciot (ginjol) per a comprendre, i envejar la felicitat en la que viu este simpàtic ocellet.