De persones i gossos

Cada vegada es senten mes lladrits de gossos pel poble, segurament ara, n’hi hauran mes que persones.


He de confessar que en època de confinament m’haguera agradat tenir-ne un per poder ixir amb l’excusa de passejar-lo. Des del balcó de ma casa veia com n’hi havien molts que els seus amos els treien a passejar fins a quatre vegades al dia. Els pobres gossos arribava la nit, i no tenien forces ni per a lladrar, estaven exhausts. En eixos moments els gossos i els seus amos tenien mes llibertat i vivien millor que les persones sense gos.

Ara que ja no estem confinats alguns gossos (prou!!!) continuen vivint millor que moltes persones.
Per una part tenim a persones majors que, amb el pas dels anys han quedat a soles a casa i es passen els dies amb l’única companyia que la del televisor. Les visites dels familiars son tan esporàdiques com els acompanyaments a donar un passeig pel poble.
Per altra part, cada vegada mes, les cases s’omplin de gossos que reben l’atenció i la cura que els falta als nostres grans.


Que ens està passant? Per què arraconen i fins i tot abandonem als nostres majors en l’etapa de la seua vida que mes ens necessitem i adoptem gossos per a colmar-los d’atenció i cures que no oferim a la gent gran?

Complicat d’entendre i molt preocupant

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s