novembre 2016 Comença el malson

( Quatre anys esperant a ser publicades, i hui 19 d’octubre de 2020, dia mundial del cáncer de mama, arriba el seu moment. Una una sèrie d’entrades escrites com a catarsi personal, que conten com vaig viure la meua experiència com a malalta de càncer de mama. Quatre anys han calgut per a vore la llum estos relats i ho faig ara, per si poden ajudar a alguna dona que estiga passant per la mateixa situació. De moment, he de dir que el càncer està superat)

novembre de 2016
Dies abans va rebre la carta de la Conselleria de Sanitat indican-li el dia, l’hora i el lloc per a fer-se la mamografia: 22 de novembre a les 11h30m a l’ambulatori de Benidorm. Corria l’any 2016.  Una prova mèdica emmarcada en el Programa de Prevenció del Càncer de Mama.

No era la primera vegada que es feia una mamografia, i encara que no tenia por, un súbtil nerviosisme aflorava en forma de acudit que, només entrar en la sala d’espera va soltar a les amigues i conegudes del poble que també esperaven la seva cita.: “Ale xiques, a ensenyar les mamelles als de Benidorm” Les rises no es van fer esperar.

Va esperar un ratet fins al seu torn i, a les once i mitja passades la infermera la va cridar per a fer-se la mamografia. No va tardar gens i amb premura se’n va anar, encara tenia que conduir fins a Alacant per a assistir a un Congrés sobre Violència contra la dona.
Només eixir de l’edifici, es va creuar amb una xica amb un mocador al cap i no era musulmana, un regust amarg li va pujar per la gola.

Al dia seguent, conduint cap a Benidorm per acompanyar a sa mare al metge especialista, va sonar el mòbil. Un número molt llarg, començat per tres, apareixia en la pantalla del telèfon i un nus en la gola quasi li impedeix contestar. Sabia  que eixe telèfon corresponia a algun departament de salut. Efectivament:

– “Buenos días, es usted fulanita de tal?

– Bon dia, sí sóc jo.

– Podría venir usted el próximo viernes a las 8:30 a la consulta de Prenvención del cáncer de mama?

– Sí, clar, però que passa?

– Ah! No se preocupe, el radiólogo quiere realizarle una ecografia mamaria.

Es va quedar feta de pedra.

El divendres 25 de novembre a les 8:00  ja estava en la sala de espera. Va esperar mitja hora fins que el metge la va cridar.

– Buenos días, he de realizarle una ecografia,  la mamografia no està muy clara. No se preocupe es algo rutinario.

La inquietut incial anava convertiste-se en preocupació i en contra de la seva voluntad, les llàgrimes espentaven amb força per ixir a la llum.

El metge va estar una bona estona realitzant-li la ecografia:

– Dese la vuelta hacia la derecha y permanezca quieta.

Untava el pit esquerro amb un gel gelatinós i li hi passava el comandament en totes direccions. Mentres tant, ella mirava cap a dalt a una làmpara amb quatre tubs fluorescents blancs incrustada en el sostre de l’estància. En un moment donat el metge deté el comandament en un punt determinat del pit, i comença a acotar un nòdul que acaba d’apareixer en la pantalla. Acte seguit li diu que es torque i que es vista. Li explica que ha detectat un nódul d’aproximadament 2cm, que pel seu aspecte tot indica que puga ser un fibroadenoma i que no hi ha de que preocupar-se, no obstante això i per a tema protocolari, en breu, la cridarien de l’hospital per a biopsiar el nòdul detectat.

Abrumada, amb la ment en blanc i de nou, amb un nus a la gola, va ser incapaç d’articular paraula alguna i van ser inútils els esforços per impedir les llàgrimes.  No recorda encara com va eixir de la consulta, ni com va poder arribar a la faena amb tantes llàgrimes als ulls.

Dimarts 29 enmig de la reunió setmanal d’equip, li sonà el telèfon mòbil, de nou un número llarg encapçalat pel tres, l’avisava de la cita en l’hospital per a efectuar biopsia al dia següent.

Que de presa anava tot, va pensar. El seus companys i la seva regidora presents en la reunió van ser testics del seu nerviosisme a l’hora d’atendre la cridà telefònica.

Seguint les instruccions telefòniques del dia anterior, l’`últim dia de novembre va acudir a l’hospital per a practicar la biòpsia.

De nou es veia gitada a la camilla panxa mirant cap a una làmpara amb quatre tubs fluorescents de llum blanca incrustada en el sostre i pensant:

– ” Qué faig jo ací?”.

La infermera la va untar amb el gel, i la va tranquilitzar. El metge radiòleg va apareixer al moment i en l’impàs d’espera, es va quedar a soles en la sala una vegada més va fixar la mirada a la lampara de forma cuadrada amb quatre tubos fluorescent de llum blanca que la il.luminava.

Comandament en mà, el metge radiòleg començà a moure’l per damunt el pit esquerro buscant el nòdul per tal de biopsiar-lo. Amunt, avall, a dreta a esquerro, i no hi havia manera de poder-lo encontrar. Extranyat, li pregunta si era Fulanita de Tal.

– Sí, clar, sóc Fulanita de tal, perquè ho pregunta?

– Porqué no encuentro el nódulo. Dese la vuelta.

Es va girar i després de varis intents, li va dir que s’alçara, que anava a fer-li una mamografia. Allí sí que apareixa el nòdul.

– Túmbase de nuevo a la camilla, le repetiré la ecografia.

Ho va intentar en varies ocasions, però no va ser possible, ni en eixe, ni en un altre ecógrafo més precís. Com no va ser possible biopsiar, la van emplaçar a una nova cita en quiròfan per a extracció de nòdul amb arpó quirúrgic.

No podia ser, es tractava d’un malson, No entenia que estava passant. Va eixir d’allí que no veía el camí. El metge, al vore-la tan afectada, la va tranquilitzar, perquè tot indicava que no es tractava de res maligne, un 90% de probabilitats de que era un fibroadenoma.

Va eixir de la sala sense poder ser fer la biòpsia, sense saber que fer pels pasillos de l’hospital de sobte es va creuar amb el seu ginecòleg particular, tan afectada la va vore que de seguida es va interessar pel seu cas, i va parlar amb el metge radiòleg que acabava d’atendre-la.  Les seues paraules la van tranquilitzar en gran manera, Perquè les probabilitats de la benignitat del nòdul eren molt altes, a més a més perquè es va oferir per a practicar-li la intervenció quirúrgica, per a després de les festes de Nadal.

Abandoná l’hospital aturdida i un tant descolocada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s