( El relat comença en el post “novembre 2016 comença el malson” publicat el 19/10/2020)
Havia passat les festes de Nadal de 2016 sense recordar-me’n gaire de l’operació. No havia dit res pràcticament a ningú, només a unes poques persones entre les que no estaven els meus pares, no volia fer-los patir.
El dia 9 de gener em telefonaren per a donar-me les cites per a les proves pre-operatories i la de l’operació, que seria el dia 2 de febrer.
Les proves pre-operatòries eren una analítica, un electro, una RX i una cita amb l’anestesista. L’analítica i l’ectectro me’ls van fer al consultori del poble. La RX i la cita amb l’anestesista a l’hospital.
La cita amb l’anestesista va ser el 17 de gener, un dia de temporal de neu, com feia anys que no nevava a Sella. Un dia atropellat per l’emoció de conduir pel meravellós paisatge tintat de blanc i també, per la incertesa de no poder arribar a temps a la cita mèdica a l’hospital.
Entre l’emoció i el nerviosisme (de tota l’enfangà de l’operació) em vaig deixar la meitat de documentación a casa. Quin desastre, Senyor meu! Meyns mal que el metge va ser considerat i no em va an.nular la cita. Em va explicar com aniria la intervenció i em va entregar uns fulls informatius i de consentiment que vaig llegir i signar i abans d’anar-me’n me’ls vaig posar al bolso.
Al cap d’unes hores em varen cridar de la consulta de l’anestesista, preguntant si m’havia endut els papers signats. Duien un bon rato buscant-los i no els encontraven. Els necessitaven per a completar el meu expedient per a poder-me intenvindre i com en van vorer un tant atolondrà van pensar en que podria haver-me’ls endut sense adonar-me’n. I així va ser, al bolso els tenia tots. Maremeua la que hi havia armat. No oblidaria mai eixe dia.
El 24 de gener vaig acudir a la consulta de pre-operatori. En la sala d’espera hi havien unes set o huit dones, algunes acompanyades pels seus marits, altres pels seus fills, altres per amigues. A cadascuna d’elles les operarien de diverses coses. A una de l’ùter, a l’altra dels ovaris. A mi del pit. Recorde que una d’elles, la que estava en companyia dels seus fills, estava bastant nerviosa i preocupada i jo, li vaig donar ànims.
Ja, en la consulta, el metge em va explicar breument en qué consistiria l’intervenció. L’hora, el lloc i les condicions en les que acudir.
Començava el compte enrere.
de gènere 