( El relat comença en el post “novembre 2016 comença el malson” publicat el 19/10/2020)
El diumenge abans de l’operació, encara estavem a gener, un malestar general li va impedir dur al seu fill a la parada del bus que el conduiria a València.
Un mal d’esquena i de pit venia anunciant la que seria una forta grip a només tres dies de la intervenció. La nit del diumenge al dilluns es va despertar varies vegades per la nit amb molt mal de cap i quan va sonar el despertador a les 6:30 del matí, el malestar era tan gran que no es podia ni menejar. Es va posar el termómetro i al moment el mercuri va pujar fins els 38ºC. Més de dos anys sense pillar ni un costipat i a només tres dies de la intervenció contrau una grip amb febra, mira que era mala sort!!!. Al gos flac, puses en ell, va pensar.
Va esperar a que foren les 8 del matí per a avisar als companys de la faena de que no aniria a treballar i seguidament va pendre cita per al metge.
Va demanar l’última cita pensant que a eixa hora s’encontria millor, doncs li feia tan mal de cap que no era capaç ni d’alçar-lo del coixí. Es va passar tot el matí al llit, i no tenia clar de poder anar a la consulta, ja que la febra estava pujant per moments i ja arribava als 38’5ºC. Pensant si aniria o no a la cita mèdica, va rebre una cridà telefònica, altra vegada del número llarg encapçalat pel tres.
– “Buenos días, Fulanita de tal?”.
– Sí, sóc jo.
– “Usted tiene hoy una cita médica”.
-Sí, una cita médica en Sella. De donde me llama usted?.
– “Soy el médico de Sella, la estoy esperando”.
– Oh!, gracias por llamarme. Li va dir. És que me encuentro tan mal, tengo fiebre. Pero el problema es que el jueves 2 de febrero me tienen que operar y estoy con fiebre.
– Por eso la llamo, acuda al consultorio porque tenemos que tratar esa gripe.
El metge havia accedit al seu historial on va poder vorer les proves que tenia pendent i la necessitat de tractar amb eficàcia la grip per tal d’arribar en condicions a l’operació. Li va receptar unes medicines i com que no les tenia per casa, se’n va anar a comprar-les a la farmàcia. Com en la farmàcia hi havia molta gent, i s’encontrava tan malament va optar per anar-se’n a casa sense comprar-les. Li va pareixer el trajecte més llarg que mai hi havia recorregut.
Va arribar a casa es va gitar i no es va alçar fins el dia abans de l’operació per a anar al metge per a que li fera la baixa i preguntar si en eixes condicions, l’operarien. La metgessa que la va atendre no ho tenia massa clar tot i que ja no tenia febra.
Per la nit.
La seua filla va arribar per la nit, volia acompanyar-la a l’operació del s’endemà.
Al s’endemà, dia 2 de febrer, es van alçar bon matí, ella es va dutxar, seguint les instruccions mèdiques pre-operatòries i en dejú, se’n van anar a l’hospital.
A les 8 en punt la van cridar d’UCSI, la seva filla i el seu home, l’esperarien en la sala d’espera fins que acabara l’intervenció.
Va entrar en UCSI, es va desvestir, va deixar la seva roba de carrer i la borsa d’aseo en una taquilla, i es va posar una bata, gorro i uns peucs verds.
El celador la va acompanyar fins a un box i la va ajudar a pujar a la camilla. Seguidament va vindre una infermera que li va fer algunes preguntes protocolàries entre les quals, si hi havia estat malalta o amb febra durant l’ùltima setmana, ella es va fer la “llonguis” i va contestar que el dilluns es va trobar un poc indisposta però sense més importància. Era una mentira piadosa, no podien aplaçar-li la intervenció.
Li van posar un cateter, li van pendre la tensió i temperatura, l’anestesista va revisar les correspondientes proves, donant el seu vist i plau, i seguidament la van conduir a RX per a introduir-li l’arpó quirúrgic necessari per a poder extraure el nòdul per a biopsiar.
L’arpó quirúrgic era un espècie de fil metàlic d’uns 15 cm de llarg, que li van introduir al pit esquerro.
Ja preparada, la van traslladar a quiròfan on li van suministrar anestesia general i li van extraure el nòdul.
Mentres ella tornava en sí en el box, després de l’operació, el metge va eixir a parlar amb els familiars per a dir que tot havia anat be. Va parlar amb la seva filla per a comunicar-li que tot indicava que el tumor extret era benigne.
Sobre les 15h li van donar el alta i se’n van anar a casa, amb una informe mèdic que li indicaven les cures a practicar, la medicació a pendre i la cita el 8 de març per a donar els resultats de la biòpsia.
Durant els 10 dies següents va estar anant a curar-se la ferida del pit, i va voler esperar uns 10 dies més per agafar l’alta mèdica per tal d’estar totalment recuperada per tornar a la faena. Les jornades laborals eren bastant pesades i el trajecte en cotxe fins al lloc de treball llarg.
de gènere 