21 de febrer 2017

( El relat comença en el post “novembre 2016 comença el malson” publicat el 19/10/2020)

Era dimarts, les 10:30 del matí, estava per casa arreglant-la un poc perquè al s’endemà li donarien la seguritat l’alta mèdica i de sobte, li sonà el mòbil. Era el doctor Sanmartin, el metge que la va operar.

Extranyada, va preguntar el motiu de la telefonada. Un tan nerviós i atropellat li comunicava que hi havien rebut els resultats de la biòpsia i que no eren bons, que em tenien que operar de nou i que si em seria possible acudir eixa mateixa vesprada a la seva consulta privada per a explicar-me amb més calma.

Va penjar el telèfon i em va quedar amb una sensació extranya, no podria dir-se que de temor ni susto, com si la cosa no anara amb mi, tal vegada el meu cervell havia estat impermeable a eixa conversació  i no l’havia enregistrada.
A les 6 de la vesprada tal i com m’havia dit el metge, estaven en la seva consulta.  Amb el doctor sempre he parlat amb valencià i ell m’ha constestat amb no massa soltura amb el mateix idioma. No obstant eixe vesprada va començar disculpant-se per no parlar-me en valencià perquè per al que em tenia que dir s’expresava millor en castellà, i vaja que es va expresar be.

He querido ser yo quien te diera la noticia porque llevo tu seguimiento desde hace muchos años.  Lo siento mucho, nadie esperava esos resultados de la biòpsia, pues todo indicava que se trataba de un fibroadenoma, pero ha aparecido un pequeño tumor en el interior del nódulo y por lo tanto hay que volver a operar para ampliar márgenes y asegurar que la zona quede totalmente limpia. Con toda probabilidad, yo creo que solamente será necesaria unas 5 sesiones de radioterapia y en unos 7 o 8 meses todo estará pasado. No obstante, mañana a las 9:30 en la consulta del Dr. Rodríguez, ginecólogo del hospital, te explicará con detalle todo el proceso a empezar cuanto antes. Me hubiera gustado mucho operarte de nuevo yo, pero hasta el 30 marzo no puedo y tu operación está programada para el 16.

Agraint-li el detall de posar-nos sobre avís del que ens anaven a informar al s’endemà me’n vaig anar que no veia el camí.

Caminant en silenci fins arribar a la platja de Llevant, la música dels barets i el soroll de les ones de la mar atenuaven la dura notícia que retronava en el cap.

No podia ser veritat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s