( El relat comença en el post “novembre 2016 comença el malson” publicat el 19/10/2020)
Arribavem amb antelació, teniem que buscar la consulta i no voliem fer tard. Vam anar primer a la consulta de ginecologia i pre-operatori allí no era, i ens van indicar la porta correcta al corredor d’en front.
Vam tindre que esperar uns moments a que ixqueren els que estaven dins, i al moment en varen cridar. Ens varen fer passar a un despatxet que hi havia a l’esquerra de la estància gran i el metge ens va oferir seient. Va obrir una carpeta amb el meu historial i el metge va començar a parlar.
Supongo que ayer hablaría con usted el médico que la operó. Siento mucho darle esta notícia, pero los resultados no son buenos. Tenemos que volver a operar, hemos de ampliar márgenes y limpiar la zona y antes realizarle las pruebas de extensión para asegurarnos que no haya ningún órgano, ni otra zona afectada, en cuyo caso la operación se anularia y se empezaría con la quimio. Es lo que hay.
Em vaig quedar feta de pedra, bloquejada, en estat de shock. No m’ho podia creure. Era un malson. Unes llàgrimes com a punys no podien eixir dels llagrimals i em presionaven els ulls, i el cap em retronava.
Tiene algo que preguntar? Li va dir el metge. Jo tenia la ment en blanc i no se me va ocurrir res,
El metge va continuar parlant, però jo ja hi havia desconectat i tot i que el sentia parlar no entenia res del que deia, ho no volia entendre’l. Li vaig dir al meu home que per favor escoltara ell al metge. Jo vaig firmar els fulls que em donar el metge.
Al rato li vaig dir al metge que jo estava treballant i que quant s’allargaria la baixa, em va preguntar on treballava i en va instar a que comunicara que anaren buscant substitut perquè el procés duraria mes de 9mesos.
Quan vam acabar, ens em varen anar i jo no veia el camí.
Me’n vaig anar sense vore el camí. No m’ho podia creure. No s’haurien enganyat amb la biòpsia?
Quan vaig arribar al poble me’n vaig anar al consultori, havia agafat cita previa per a arreplegar l’alta mèdica i tonar a la faena, però la realitat hi havia donat un gir de 180º i eixa alta es convertiria en una llarga baixa.
Esgotada i abatuda va entrar en la consulta i es va sentar enfront de la doctora sense poder articular paraula va posar sobre la taula la paperaça que li havia donat el ginecòleg. Sorpresa com no podia ser d’altra manera, al llegir els informes, em va agafar les mans fortament i em va dir: Cal agafar el bou per les banyes i tirar avant.
de gènere 