23 de febrer 2017

( El relat comença en el post “novembre 2016 comença el malson” publicat el 19/10/2020)

No sabia que fer-se’n d’ella, la veia tan feta pols i en eixe estat de shock que intuïa que de no fer res s’afonaria en el fang. 

Vine-te’n amb mi al poliesportiu, i encara que no pugues nadar, pots fer un poc de bicicleta, li va dir el seu marit. Deixant-se dur es va alçar matí se’n va anar al consultori metge per a fer-se l’analítica per dels marcadors tumorals i se’n va anar al gym amb ell.

Encara no li havia dit res a sa mare, de fet no pensava dir res a ningú fins a que s’arrimara la data prevista de la intervenció, el 16 de març.   Era dijous i després de la sesió de gym totsdos se’n van anar a fer unes compres un poc per passar el rato i despejar la ment. Va cridar a sa mare des del centre comercial per si necessitava alguna cosa, i va rebre una véu apagada,  que gaire podia eixir del cos. No va caldre vore-la per a adivinar que algo no anava be.

Van arribar sobre les dos a casa, ella fent un esforç imponent, va baixar a ca sa mare i li va fer entrega de uns regalets que li havia comprat. Dos xalequets calentes esportius que sempre havien estat del seu agrado, però en compte de agraïr-li el detall, el que va rebre va ser una resposta agra i desairada. Un no em fa falta res desairat, va ser suficient per a trau-li les llàgrimes des del més profund del seu cor. Amb rabia va agafar els dos xalecos i se’n va pujar cap amunt desconsolada.

No podia ser que la tractara d’eixa forma, no ho podia consentir, estava malalta i també necessitava un recolzament. En un mar de llàgrimes, amarga com l’abrassera es notava abatuda i després de que el seu home l’animara va pendre la decissió de que no demoraria dir-li la veritat molt de temps.

Eixa mateixa vesprada, ja ben entrat el capvespre, van tornar a baixar a ca sa mare i amb l’excusa de que es provara els xalecos que li havia comprat per a vore quin li agradava més, li’ls donaria la notícia de que patia càncer.

I així va ser després de xarrar un bon rato i de buscar el moment adequat, li’ls va dir que la baixa l’havia allargat ja no tant per a descansar i recuperar-se al 100%, sino perquè els resultats de la biòpsia no eren bons i tenia que tornar-se a operar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s