11 de març 2017

( El relat comença en el post “novembre 2016 comença el malson” publicat el 19/10/2020

Havia estat una nit calurosa, massa calurosa per a ser un 11 de març. L’edredó d’hivern em molestava tant que m’havia fet despertar varies vegades. La nit anterior va ser un desastre, ma mare superafonada i sense voler prendre la medicació prescrita per la metja, es va gitar encara no eren les 10 de la nit. Ja no sabia que fer, mon pare estava avorrit, ella no es deixava ajudar.

Cada vegada que es despertava, de seguida li venia al cap sa mare, l’estat tan lamentable en el que s’encontrava,  eixe pensament l’angoixava i la mantenia en vetla, però no podia fer res mes del que estava fent.

Es va despertar varies vegades.

Van eixir a caminar tal i com van quedar el dia anterior, eren les 9 passades i feia un dia primaveral. El ventet era fresquet, no com el dia anterior que el va fer bascós, i tot i que feia un sol potent el matí convidava a donar un paseig, o caminar com li agradava dir. Sense baixar a vore com s’encontrava sa mare se’n van anar a caminar. Van arribar fins l’olivereta, i encara van collir uns pocs espàrregs verds de l’esparreguera de l’arrant de la carretera.

Quan van arribar a casa va consultar el seu IWatch per a comprovar la distància recorreguda, i les calories consumides: Uns 7 Km i unes 230 calories, no estava gens malament per a ser només les 10:30 del matí. Va traure també el mòbil que duia en un bolset penjat al coll i va consultar el WhatsApp que encara que el duia en silenci no parava de vibrar. Tenia varis missatges de l’Assut, i de la seua companyera que alegria rebre missatges d’ella. Li contava que acabava d’eixir de fer l’examen i que es sentia satisfeta d’haver-ho aconseguit. Rebre eixe missatge em va alegrar el dia, com sempre, sabia que per dur que es presentara el dissabte serien mes suportables les penes. Parlar amb ella suposava un xute d’endorfines.

Va baixar a ca sa mare esperant-se el pitorro, no obstant aixó se la va  vore fent-se el llit, molt animada i amb bona actitut per a començar el dia. Oh! No s’ho esperava, que alegria.

Esta dia començava amb molt bon peu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s