16 de març 2017

( El relat comença en el post “novembre 2016 comença el malson” publicat el 19/10/2020)

Els meus fills, havien vingut la nit anterior per a estar amb mi en l’operació. La meua filla em va acompanyar a les 8 a l’hospital i el meu fill va baixar, segons em van dir, sobre la una. Esta vegada el meu home no em va poder acompanyar perquè la nit anterior es va posar malalt de gastroenteritis.

La intervenció estava programada per a ampliar margens del quadrant superior del pit esquerro i analitzar el ganglio centinela, i donar-me l’alta a les 3 de la vesprada.

Sobre les 10:30 una infermera em va cridar per a entrar en UCSI i la meva filla em va acompanyar fins al vestuaris on em vaig despullar, em vaig vestir en una bata verda d’hospital, un gorro i uns peucs del mateix color, vam guardar la roba a una taquilla i ens vam acomiadar l’una de l’altra amb amb una besaeta

Seguidament una celadora em va conduir a la sala UCSI, em va asignar el BOX nº3 i enseguida en van posar les vies i directa al quiròfan. Només entrar el ginecòleg em va saludar, dient-me que em coneixia. En la sala hi havien unes 5 o 6 sanitaris, entre metge, infermeres, auxiliars. Dos d’elles em coneixien de vista de La Vila. Em van preguntar el nom i els apellidos, i poc a poc mentres anaven preparant el material per a la intervenció, em vaig quedar sedada i no em vaig enterar de res.

Quan vaig obrir els ulls, el rellotge de la part superior de la porta d’entrada de l’UCSI, marcaven les 6:30 de la vesprada. Les sis i mitja? em vaig preguntar extranyada a mi mateixa. La infermera que passava per allí em va sentir i va vindre i em va dir, però no saps que t’ha passat?. No, qué m’ha passat? Li vaig contestar amb una pregunta. Em va agafar la ma i em va donar ànims, cosa que em va reconfortar molt. La vaig mirar a la cara i era la mateixa infermera que m’havia assistit en l’operació anterior. Que encant de persona i que bona profesional, ella també se’n recordava de mi i em mostrava molt afecte.

Després va passar la metgessa i em va comunicar que em quedava ingresada, jo només preguntava pels meus fills. Ells estaven esperant -me a que el celador em conduira a planta.

El celador em va traure en el llit de la UCSI i allí fora m’esperaven els meus fills. En el braç bo els vaig saludar i els vaig regalar un gran somriure com a senyal de que tot hi havia anat be.

Ja en l’habitació asignada, la 1103, la meva filla em va dir que l’operació s’havia allargat tant perquè a més a més, m’havien extirpat tots els ganglios.

A l’hospital vaig romandre fins el dissabte 18 de març, durant tot este temps, les mostres d’afecte i ànims per part d’amics i amigues, companys i companyes de treball i familiars van ser innumerables.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s