( El relat comença en el post “novembre 2016 comença el malson” publicat el 19/10/2020)
Encara no he tingut l’entrevista amb l’oncòleg, però d’un moment a altre em cridaran per a iniciar les sessions de quimioteràpia. No puc llevar-m’ho del cap.
Serà en l’hospital de dia de La Vila on rebré el tractament en 8 sessions amb períodes de descans per a que es recupere el meu cos dels efectes secundaris.
Són precisament els efectes secundaris del tractament els que em preocupen, especialment la caiguda del monyo. Sé que són efectes temporals, mentres dure el tractament, però no per això agressius, violents, impactants pel que fa a l’aspecte físic personal.
Em toque el monyo, me’l passe entre els dits de la mà i no puc ni imaginar-me el dia que comence a caure’m. La impressió i l’impacte serà espantós.
Superar un càncer i els efectes secundaris del seu tractament implica un desafiament personal a una mateixa.
De moment em mire a l’espill i intente adivinar la pinta que tindré.
de gènere 