( El relat comença en el post “novembre 2016 comença el malson” publicat el 19/10/2020)
Seguint les recomanacions de l’oncòleg, huí he anat i m’he tallat el monyo. Curtet, ben curtet.
El dimarts passat vaig tindre consulta amb l’oncòleg per primera vegada i em va explicar-me la nova etapa de esta “travesia”.
Només entrar en consulta, el metge es va alçar de la cadira, em va extendre la mà i es va presentar: “Hola, yo soy tu oncólogo” Només van caldre estes cinc paraules per reconeixer a un bon metge. Un metge d’una trentena d’anys que em va recordar a Pere Garcia Algado. El seu paregut físic i la seua profesionalitat em van fer sentir tranquila, perquè cal dir que anava molt nerviosa. Crec que estic en bones mans.
I és que hi han cites i cites mèdiques i la d’oncologia com a que imposa. És tan impactant eixa paraula, com aquelles de la seua família, i que ara són tan habituals en la meva història mèdica, tals com càncer, carcinoma, quimioteràpia, radioteràpia, oncologia, oncòleg, …
Alejandro de La Paz, que és com li diuen al meu oncòleg, em va explicar detalladament el tipus de càncer que pateix, així com el tractament de quimio que se m’administrarà a partir del proper dimarts dia 2 de maig i els efectes secundaris que probablement patiré, entre ells amb tota seguretat, la caiguda de cabell, per al que em recomana que quant abans millor, em talle el monyo curtet i vaja pensant amb un mocador o una perruca.
I ací estic jo, amb el monyo acabat de tallar, i amb la informació necessária per a comprar i posar-me una perruca.
Prefereix perruca, és més discreta i no tan cridanera com els mocadors.
Espere amb impaciència i nerviosisme el primer cicle de quimio del proper dimarts, que se m’administrarà a l’hospital de Dia de l’hospital de La Vila i confie en dur el millor possible els seus efectes secundaris.
de gènere 