( El relat comença en el post “novembre 2016 comença el malson” publicat el 19/10/2020)
Ahir vaig anar a Alacant a per la peluca. Tenia una cita concertada a les 16h en el Centre d’estètica oncològica, ubicat en l’entresòl del nº 43 del càrrer Castaños. El local disposa d’un llarg corredor amb unes 5 o 6 cabinas tancades a cada part i una estància més gran on estan exposats els turbants i demés articles oncològics per a la caiguda del cabell, estètica facial i tractament de la pell.
Em van atendre dos xiques, una de ella era la profesional i experta en el tema i l’altra l’auxiliar. Em van agafar les dades personals i demés referents al nº de cicles de quimioteràpia que m’havien administrar i van començar a informar-me de tot allò que a partir d’eixe moment aniria ocurrir-me en el cabell, celles, parpalls, la pell, les ungles, i em van assessorar al respecte.
Acte seguit em varen acompanyar a passar a una de les cabines per a provar-me peluques, gorrets i demés complements. La cabina tenia un tocador amb espill i dos o tres sillonets, uno per a mi i altres per als acompanyants.
Em van preguntar la idea que duia respecte a la peluca: curta, meleneta, llarga,… tenen una gran varietat de models on pots elegir al teu gust. Me’n vaig provar varies curtetes i una en meleneta, per vore com em quedava, finalment em vaig decantar per una de pel curt que, crec que és en la que més aforida em veia. També vaig estar provant-me gorrets, ja que sempre no duré la peluca. Quan estiga per casa, per a dormir o quan em moleste la peluca en estiu serán una bona alternativa.
Poc a poc va normalitzant-se més este tema que fins uns dies era tan obsessiu per a mi, encara que pense que, el fort vindrà quan arribe el moment de la caiguda del cabell.
de gènere 